Bon Nadal!

Bon Nadal i feliç any 2010!

Send your own ElfYourself eCards

Resultat final

Fent una balanç de tot el que hem fet durant aquest quatrimestre, la diferència entre el que sabia i el que sé ara és impressionant.
La descoberta de totes les possibilitats que Google m'ofereix i no coneixia m'ha facilitat molt la feina. Ara pràcticament ja no utilitzo ni el Word ni el Power Point, sinó que utilitzo el Google Docs. Em permet continuar fent treballs des de qualsevol ordinador, i ja no m'he de preocupar de portar un llapis de memòria (que a vegades no són compatibles amb segons quins ordinadors, es trenques, en perden...).
A l'hora de fer treballs en grup també ha sigut una gran ajuda. A la classe hi ha molta gent que no viu a Barcelona, i el que de poder fer treballs en grup amb el Google Docs ens ha facilitat molt la feina. Ja no ha calgut quedar ni fer viatges amunt i avall.

El Google Reader i el Google Notebook també has estat grans descobriments, ja que m'han permès organitzar i emmagatzemar la informació sense la necessitat d'imprimir-la ni haver d'apuntar les pàgines web que m'interessaven.

Ara, el navegador que utilitzo és el Mozilla Firefox. Abans utilitzava l'Internet Explorer, però he descobert que el Firefox m'ofereix un ventall de possibilitats molt més gran que cap altre navegador. Puc fixar quines pestanyes vull que s'obrin cada vegada que començo a navegar, té un corrector ortogràfic molt fàcil d'instal·lar (que ha sigut molt útil a l'hora de fer les entrades al Blog, ja que no ho havia d'escriure primer en el Word i després passar-ho al Blog).

He descobert també el dotSub, el CMap Tools i el Gimp, programes que no coneixia i que ara utilitzo de tant en tant; i he après com penjar enllaços, vídeos, fotografies, a afegir RSS, a etiquetar i a seguir altres Blogs.

El treball col·labortiu que hem fet també ha representat una nova interacció. A partir d'enllaços que he anat posant a moltes de les meves entrades, hem anat creat una xarxa entre els blogs dels meus companys i els meus, una blocosfera. Els blogs que més cito són els dels companys amb els que hem format el grup per al treball, encara que també en cito d'altres que no en formen part.

La realització del Blog ha portat bastanta feina, ja que era un treball constant que hem hagut d'anar fent durant tot el quatrimestre. Cada vegada se m'ha fet més fàcil utilitzar-lo, ja que cada vegada sabíem més coses sobre els blogs i com utilitzar-los. M'agradaria poder continuar fent el blog, mostrant les experiències que vivim durant els quatre anys que ens queden i així poder recordar tot el que hem anat fent.

Recitació del poema

Durant la classe de comunicació oral, escrita i digital vaig haver de fer la recitació del poema que havia escollit.
Vaig escollir un poema de Miquel Martí i Pol, ja que és un poeta que m'agrada. Jo vaig fer el Treball de Recerca sobre l'Esclerosi Múltiple, i el fet que el poeta morís d'aquesta malaltia l'any 2003, va fer que durant la realització del treball m'acostés a la seva vida i a la seva obra.
El poema en concret em va costar més d'escollir, ja que n'hi havien diversos que em cridaven l'atenció, però finalment vaig escolli el titulat "Sé que em vaig vell".

Sé que em faig vell, ho dic sense temences,
que és bo saber que el temps s'escapoleix
i no podem fer res per deturar-lo.
Aposentat al cim dels anys, contemplo
el mar de mi mateix, amb moltes veles
que solquen l'horitzó, i veig el vol
segur i agosarat de les gavines.
Què sé de mi? Pel cert, ben poca cosa.
Potser només que estimo amb tanta força
com sempre i que em faig vell.
Al capdavall
tot el que em cal per viure els anys que em resten
equilibradament, sense el temor
d'un bufarut que tot ho desgavelli.

Durant la recitació estava molt nerviosa, tot i que abans de començar vaig respirar fons per tranquil·litzar-me, no podia parar de pensar en les persones que m'estaven mirant. Mentre parlava procurava pensar en quin vers era el següent per no desconcentrar-me. No em vaig recolzar a la taula, però potser podria haver gesticulat més mentre el recitava; i crec que el to de veu i la pronunciació van ser correctes.

Un poema que em va agradar especialment va ser el que la Cristina Cervera va recitar.Era un poema de Joan Maragall titulat "Excelsior". A més, la seva recitació crec que va ser molt correcte, sense mostrar-se nerviosa, a poc a poc, i mirava a tothom (aspecte que a mi em costa molt de complir).

Debat: És bo que els pares s'involucrin amb l'escola?

Aquest divendres ens ha tocat fer el debat als del nostre grup.
El tema escollit era "és bo que els pares s'involucrin amb l'escola?"
Al meu grup, vam defensar la posició que afirmava que els pares no hi haurien de participar. Crec que la nostra posició era la més difícil de defensar, ja que cap de nosaltres estava realment d'acord amb el que afirmàvem.
Tot i això, vam buscar informació que suportava les nostres afirmacions i entre totes vam aconseguir tenir raons suficients per a defensar la posició que ena havia tocat defensar.

Jo vaig ser capitana, de manera que em va tocar fer la introducció, on vaig fer una presentació dels arguments que les oradores explicarien més endavant; i la conclusió, on vaig reafirmar el que havíem dit durant el debat.
Tot i que portava un guió amb les idees bàsiques del que havia de dir, estava molt nerviosa. Vaig intentar no llegir, gesticular el màxim possible i mirar al públic, però tot plegat se'm va fer una mica difícil.
El resultat final, però crec que va estar prou bé. Va ser un debat real, ja que no l'havíem preparat amb els de l'equip contrari i tothom va respectar els torns de paraula i el temps d'intervenció, cosa que va fer el debat més vertader i emocionant.

L'altre bàndol, però també ens ho van posar difícil! Es van recolzar en moltes dades i estadístiques, i com la Laia Blanco diu, van fer una introducció molt atractiva. No crec que hi hagués ni un grup guanyador ni un de perdedor, però l'experiència va ser enriquidora.

Recursos relacionats amb les metàfores

Quan vam parlar de les metàfores, vam comentar alguns recursos digitals molt útils que hi estan relacionats.

- Pràctica compartida XTEC: És un espai que està dirigit als mestres. Abans es tractava d'una pàgina web que només mostrava activitats que els mestres podien fer (web 1.0), ara en canvi ha evolucionat cap a web 2.0 i permet una interacció entre els diferents usuaris (els professors no només poden mirar les activitats que es mostren com abans, sinó que també en poden proposar).

- Projectes en xarxa: En aquest recurs diverses escoles poden realitzar diferents projectes. qualsevol escola pot incorporar-se a un projecte i també en poden proposar de nous.

- Webs de centres: Directori de centres escolars. es poden buscar a partir del nom del centre, del municipi on estan situats o del codi postal. També es mostren les diferents activitats que algunes escoles realitzen.

- Revistes escolars: Directori de diverses revistes escolars

- Butlle TIC: Blog relacionat amb les TIC i l'educació. Proporciona molts enllaços cap a articles i notícies relacionats amb l'educació i la tecnologia.

- XTECRàdio: Ajuda ala creació d'un programa de ràdio. Facilita eines per crear enllaços, modificar l'audio i ofereix la possibilitat d'escoltar programes d'altres centres.

- Bitàcola de Mestra TIC: Blog relacionat amb l'educació i les TIC creat per Anna Pérez.

- Contes del món: Recurs que ofereix la possibilitat de compartir contes. Els contes es poden escoltar, ja que han estat gravats (per mestres o pels alumnes).

- Bloc de l'Edu3.cat: Blog on podem veure i escoltar programes creats per per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

- Blog de música: Blog on apareixen diversos llibres, publicacions...

- De les TIC a les TAC: Blog on es comenta l'evolució de les TIC a les aules com una eina que ajuda als alumnes a aprendre més.

- Edu365.cat: Pàgina que proporciona recursos per als alumnes d'Educació Infantil, primària, ESO i batxillerat. Pot servir com a suport per aprofundir en alguns dels temes tractats a classe o proporcionar idees per tractar un aspecte de manera diferent, per exemple.

Tots aquests recursos digitals proporcionen idees per poder adaptar les TIC amb els aprenentatges del dia a dia. És interessant que els mestres tinguin la possibilitat d'estar en contacte permanent amb els docents d'altres escoles, per intercanviar idees i experiències.

Territori

Durant una de les primeres classes que vam fer de Comunicació oral, escrita i digital ens van explicar que per parelles hauríem de preparar un treball sobre "el territori".
"Territori? a què us referiu amb això?" va ser el primer que vaig pensar. En un principi, vaig deixar la idea en un racó, perquè no acabava d'entendre què era el que volien.
Un cop format el grup, la Laura Garcia i jo ens vam posar a pensar sobre el tema,
i vam arribar a la conclusió que el tema podia ser tractat de maneres molt diverses. Després de pensar durant uns dies i de fer una "pluja d'idees" vam arribar a la conclusió que volíem que el nostre treball tractés sobre els llocs on ens sentim segures.
En un principi volíem parlar sobre els llocs que ens relaxen i que ens fan sentir bé (una platja, estar al mig d'una muntanya...), però quan vam començar a buscar informació i a pensar-hi amb més profunditat vam concloure que, al llarg de la vida, els llocs on ens sentim segurs canvien constantment; per això vam voler fer "un seguiment" d'aquests "llocs". Finalment, el treball es va titular "La seguretat evoluciona amb nosaltres".

Territori: La seguretat evoluciona amb nosaltres

View more presentations from cristinagrau.

Durant la exposició oral, tot i que ho havíem assajat moltes vegades, tant la Laura com jo estàvem molt nervioses. Portàvem un guió per a poder anar seguint el fil de la presentació i havíem fet una repartició dels papers. Vam procurar que el més important de la nostra exposició fos el que nosaltres dèiem, i no pas el Power Point, per això l'hem utilitzat només com a un suport de les nostres explicacions.
Durant la presentació també vam procurar tenir un bon to de veu i gesticular el màxim possible; però crec q un aspecte que jo podria haver millorat és el fet que vaig mirar poc al públic.

L'experiència va estar bé, ja que és un treball que se'ns ha permès fer amb molta llibertat; ha estat una manera diferent de fer un projecte.

Per tal de poder publicar el Power Point al Blog, he utilitzat una pàgina web anomenada Slideshare que m'ha permès convertir el Power Point en una presentació (algunes de les imatges no es veuen correctament, però el programa no les pot convertir millor).

Una de les presentacions que més em va agradar va ser la del "territori interpersonal" que van fer la Laura de la Luz i la Cristina Rueda. Van parlar molt bé, utilitzant un to de veu molt bo, sense vergonya, amb sentit de l'humor, gesticulant...crec que va ser un molt bon exemple de com es parla en públic.

Metàfores

Diversos autors han classificat la manera com la tecnologia ens pot ensenyar a aprendre amb diferents metàfores.

- Metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
L'ordinador funciona com a tutor primer fent la iniciació, espera la resposta de l'alumne i l'avalua. És un cicle continuu que es pot adaptar a les diferents capacitats dels alumnes. Un bon exemple són les activitats del JClic, una aplicació que permet la creació, realització i avaluació d'activitats educatives multimèdia amb l'aplicació Java.

- Metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
Proposa un aprenentatge autònom. L'alumne va adquirint coneixements a partir de la pròpia exploració, i és ell qui li dóna les ordes a l'ordinador, és el concepte de micromon. El llenguatge de programació Logo n'és un bon exemple.

- Metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
Permeten un aprenentatge per descoberta, però no permeten que l'alumne hi afegeixi els seus coneixements, sinó que només pot manipular entre diversos paràmetres. L'alumne pot experimentar en diverses situacions simulades (i dins uns paràmetres limitats). Uns bons exemples són el programa Crayon Physics
i la Doctora xinxeta.

- Metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
L'ordinador com a eina de suport que permeti gestionar i organitzar la informació.

Eduwiki

L'Eduwiki és una pàgina web (és un bon exemple de web 2.0) que té l'objectiu de crear un intercanvi de coneixements entre els alumnes de Primària i els de Secundària.
És un espai que permet compartir informació, activitats i dubtes entre mestres de diferents centres. A més, també pot ser una bona eina per a ser utilitzada a l'aula, ja que la informació està destinada als nens i nenes de 6 a 16 anys (i també pot servir com a suport als d'Educació Infantil).



Nosaltres vam escollir fer la presentació sobre la papiroflèxia, un tema que vam pensar que era interessant. Per tal de tractar el tema vam fer una presentació amb el Google Docs, després d'haver buscat informació i d'extreure un vídeo del Youtube.
aquesta presentació es pot penjar a Eduwiki (un cop obert un compte) i podria servir a docents de diferents centres per a realitzar alguna activitat.

Aquesta activitat forma part d'un dels projectes que hem hagut de fer amb els companys amb els que formem una Blocosfera, per això tots hem fet una entrada amb una explicació i la presentació sobre la papiroflèxia. Deixa els enllaços que porten a les entrades sobre Eduwiki dels meus companys: Laia Blanco, Albert Isanta, Natàlia Nolla i Maria Vallès. Totes aquestes entrades tracten el mateix, però estan explicades de manera diferent, per això és interessant poder tenir la mateixa informació des de diferents punts de vista.

Altres eines

Tot i que el meu grup i jo hem treball amb el programa dotSub, els companys de classe han treballat altres programes:

- Doodle: És un programa que ajuda a organitzar diferents esdeveniments en grup (com per exemple reunions de feina). Amb el programa es pot crear l'esdeveniment i proposar diferents dies, horaris...després això es fa públic i tots els membres que han de participar-hi poden votar les opcions que creuen que són més adequades (quin dia és el més idoni per fer una reunió, per exemple). És una eina gratuïta, però t'has de registrar per poder-la utilitzar.

- Visible Body: És una aplicació web en 3D que permet estudiar l'anatomia humana de manera interactiva. Permet veure de manera individual els aparells, sistemes i òrgans del cos humà de manera individual o conjunta i des de qualsevol punt de vista. No és gratuït, encara que hi ha una Demo que permet utilitzar una part del programa.

- Google Earth: És un programa que permet observar qualsevol part de la Terra amb imatges de satèl·lit, mapes, relleus dels edificis en 3D. Et permet fer diferents rutes, buscar una adreça concreta, observar els carrers de tots els països del món...
El GoogleSky, el GoogleSea i el Google Galaxy són altres programes que permeten observar el cel, el fons marí i el sistema solar respectivament. És gratuït.

- Traductor de Google: És un servei gratuït de traducció online que tradueix pàgines web i texts a l'instant. També permet fer intervencions suggerint millors traduccions dels textos i les pàgines.

- IGoogle: Permet personalitzar gratuïtament la pàgina principal de Google amb aplicacions com el temps, jocs, acudits o el correu electrònic.

- Softcatalà: Ofereix programes en llengua catalana per tal de fomentar-la (ja que la majoria de programes no ofereixen la possibilitat d'utilitzar-los en català).

- Encarta: Va ser creada per Microsoft, i presenta diferents parts destinades a diferents tipus de públic (a nens, a estudiants, per fer càlculs matemàtics...)

La majoria d'aquestes eines ja les coneixia, i algunes les utilitzo amb freqüència, ja que em són útils. D'altres com el Doodle i el Visible Body no les coneixia i m'han semblat interessants. La que més m'ha agradat ha estat la se Visible Body, sempre m'ha interessat molt el cos humà, i les imatges que mostra són fascinants, la utilitzaré sovint! Deixo l'enllaç `d'una de les entrades de la Laura Garcia, que parla d'aquesta eina.

dotSub: Halo, de Beyoncé

Aquest és l'exemple que vam realitzar per mostrar com funciona el lloc web DotSub.
És la traducció del videoclip "Halo" de la Beyoncé. Un cop vam tenir feta la traducció de la cançó (que també vam fer nosaltres), el que va costar més va ser la transcripció, ja que requeria molta paciència per anar calculant durant quant segons havíen d'aparèixer les paraules a la pantalla, per exemple. Però després de dues hores i mitja de transcriure el vídeo, aquest n'és el resultat!

DotSUB

Aquesta és la nostra presentació de la pàgina web DotSUB.




El dotSub és eina (és un bon exemple de web 2.0) gratuïta que permet traduir el contingut d'un vídeo a qualsevol llengua a traves dels subtítols que els usuaris afegeixen a la part inferior dels vídeos.
Aquest programa va sorgir quan el seu fundador es va adonar del poder que poden tenir els vídeos i les pel·lícules independents que tots els països poden fer arreu del món i la utilitat que podria tenir el fet de poder traduir-los a qualsevol llengua.

El treball m'ha sigut útil, ja que jo no coneixia aquesta eina, i ara, la conec i la se utilitzar. La transcripció dels vídeos requereix molta paciència i no sé si realment la realitzaré moltes vegades; però el que si que faré sovint és veure vídeos, pel·lícules independents d'arreu del món i documentals que em semblin interessants (en aquesta pàgina he trobat vídeos traduïts que no havia trobat a altres pàgines o que els havia trobat fraccionats).

Els meus companys van parlar d'altres eines (que he explicat en una altra entrada). Els companys amb els que formem la nostra Blocosfera han tractat altres recursos: la Maria Vallès i la Natàlia Nolla han tractat el Softcatalà, l'Albert Isanta l'Igoogle i la Laia Blanco el Doodle.

Estructura del discurs

L'altre dia, a la classe de comunicació oral, escrita i digital vam parlar sobre l'estructura del discurs.



La classe em va semblar útil, perquè sé que després tots aquests coneixements els podré utilitzar durant les exposicions orals; com que sé que tenen una finalitat, em semblen interessants. A més ara em vaig adonant de tots els àmbits que es relacionen amb parlar en públic (que serà molt present en el nostre futur com a mestres).

Cmap Tools: El programari lliure

Aprofitant que durant una de les últimes classes vam aprendre a utilitzar el Cmap Tools, he fet un esquema per tal de fer una breu explicació del programari lliure.




El CMap Tools és un programa que en un principi m'ha costat d'utilitzar. És útil perquè fa molt fàcil el procés per a fer esquemes i mapes conceptuals, però crec que no es gaire flexible amb les possibilitats que ofereix, encara que potser sóc jo la que hauria d'utilitzar-lo més per tal d'acostumar-m'hi i aprendre a fer-lo servir.
M'ha sigut còmode poder utilitzar-lo per publicar el mapa conceptual al blog, és a dir, crec que és útil quan vols fer esquemes que han d'anar a parar a la xarxa, però per fer mapes amb els meus apunts, per exemple, m'és més útil i ràpid fer-los a mà.

El meu mapa conceptual parla sobre el Programari lliure, però el d'una de les meves companyes, el de la Maria Vallès, és un mapa conceptual sobre els diferents aspectes que hem tractat a gestió de la comunicació i TIC.

Por la vida de mi hermana, Jody Picoult

Aquesta novel·la de Jodi Picoult presenta una sèrie de plantejaments ètics molt importants. No vull revelar tota la història, sinó només fer una breu sinopsi (per si algú se'l volgués llegir). Crec que és un llibre molt recomanable ja que et fa platejar preguntes que d'altra manera potser no se t'haguessin acudit mai. Et fa reflexionar sobre el valor de la vida i fa que t'adonis que el rol de pares comporta algunes decisions que poden arribar a ser molt difícils...

Si utilitzes un dels teus fills per salvar la vida d'un altre; ets una bona mare, o una de les pitjors? Poden un pare o una mare estimar massa? O tant amor no és mai suficient?
L'Anna Fitzgerald no està malalta, encara que ho podria semblar. Tot i només tenir tretze anys, ha suportat innumerables operacions, injeccions i transfusions per a que la seva germana gran, la Kate, pugui sobreviure d'alguna manera a la leucèmia que pateix de de petita.
L'Anna, com que és genèticament compatible amb la seva germana, va ser la candidata idònia per ser la donant del trasplantament de medul·la de la Kate, assumint així un paper que no havia qüestionat fins a dia d'avui. Com la majoria d'adolescents l'Anna s'està començant a plantejar qui és realment. Però diferència dels altres, ella sempre ha estat definida en funció de la Kate. És ara quan pren una decisió que resulta impensable davant de la resta del món; una decisió que destrossarà la seva família.

Aquest estiu van fer la versió cinematogràfica de la pel·lícula, tot i que té un final completament diferent i la versió del llibre és molt més bona, deixo el tràiler de la pel·lícula perquè també és molt interessant.

Com parlar bé en públic (Lectures en veu alta)

Avui a classe de comunicació oral, escrita i digital hem fet les lectures en veu alta d'uns fragments que nosaltres mateixos havíem escollit.
A mi em va costar escollir el fragment, però finalment em vaig decidir per una part d'un capítol del llibre "El noi del pijama de ratlles" de John Boyne. Avui, però a l'hora de sortir a llegir-lo l'última cosa en què pensava era en el fragment. He estat molt més pendent de "com" ho deia que de "què" deia.
Per a la lectura, m'han servit alguns dels consells que apareixen al llibre "com llegir en públic"; i m'he adonat de totes les coses que s'han de tenir en compte a l'hora de parlar davant d'altre gent. El que més he tingut present durant la lectura ha estat:

• Nervis: És important estar tranquil. Abans de sortir a llegir, he hagut de respirar fons unes quantes vegades per relaxar els nervis
• Tenir clar què has de dir: Sabia i havia assajat el que anava a dir (ho havia llegit diverses vegades prèviament)
  
• Característiques de la comunicació oral: S'ha de tenir present que el públic no té el text davant, de manera que la història només els arriba per la oïda, per això es important llegir a una velocitat moderada.
  
• Veu: És important alçar la veu de manera que tota la sala et pugui sentir. A més, també és important canviar el to de veu per donar èmfasi a un aspecte determinat, o per marcar els matisos del narrador o la veu dels diferents personatges.
  
• Interacció amb el públic: És important fixar-se en el públic, mirar-lo mentre parles per veure la seva reacció. El públic ha de notar que estas llegint per a ells

Pensant en com podria exemplificar una exposició oral he pensat en una part molt divertida d'un capítol de la sèrie de televisió "Friends", on un dels personatges "Ross", ha de fer una conferència a la universitat per primera vegada i demana consells als seus amics perquè no sap com dirigir-se als alumnes.
Aprofitant que l'altre dia a classe de gestió de la comunicació i TIC vam aprendre a utilitzar el Movie Maker per modificar audio, vídeos, etc. he seleccionat el fragment del capítol on es veuen més explícits els sues errors (el capítol està en anglès perquè no l'he trobat en castellà).

Imatges digitals

L'altre dia a classe vam estar parlant sobre les característiques bàsiques de les imatges anomenades mapa de bits (que són les que generem amb les càmeres de fotos, els scanners...)

1. Grandària: Quantitat de píxels que té la imatge (número de píxels horitzontals x número de píxels verticals)
2. Pes: El que ocupa la imatge (en memòria). Varia amb la mida i la qualitat.
3. Resolució: Relació entre el nombre de píxels i l'espai físic que ocupa.
4. Profunditat de color: Nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge
   

Aquestes imatges, les manipulem amb el programa informàtic lliure Gimp, que ens permetrà modificar i retallar les imatges, canviar-ne la mida, canviar els colors, crear imatges i logotips... També es podria arribar a utilitzar per manipular vectors, fer animacions senzilles i per editar vídeos.

Un tema que també vam tractar va ser la "recerca avançada" d'imatges al Google, que ens pot servir per buscar imatges amb una mida determinada, o que siguin un tipus de fitxer concret.

Personalment, va ser una classe que em va servir, tot i que hi ha algun concepte sobre les imatges de mapa de bits que no vaig acabar d'entendre. No coneixia el programa Gimp, que em va semblar molt útil; crec que podria estar bé que dediquéssim alguna classe a la modificació d'imatges (utilitzant el Photoshop o el mateix Gimp, ja que són molt útils, però a vegades no els utilitzem per falta de pràctica).

Google Docs: Treball col·laboratiu

Fa unes setmanes vam començar un treball col·laboratiu amb el Google Docs.
El Google Docs és una eina gratuïta de Google que permet realitzar totes les activitats bàsiques; pot funcionar com un programa semblant al Word, al Power Point, al Excel de Microsoft, etc. Permet, entre altres coses fer llistes amb vinyetes, ordenar per columnes, afegir taules, imatges, enllaços, vídeos i fórmules...

Tots aquests documents es poden editar des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet; accedint als teus documents, fulls de càlcul i presentacions sense la necessitat de tenir una USB. A més, garanteix que el treball es guardi amb seguretat, ja que disposa d'un mecanisme de guardat automàtic (no passaria res si el disc dur de l'ordinador s'espatlles,etc.)

Aquesta eina fan molt més fàcil els treballs col·laboratius, ja que en un treball d'aquest tipus ha d'haver una interacció constant amb la resta del grup (valorant possibles idees, fent reflexions i revisant els docuements...). Google Docs permet compartir un document amb diverses persones de manera que qualsevol membre del grup pugui visionar i modificar si cal qualsevol part del treball.

Aquests membres del grup poden fer canvis a l'hora; per això inclou una barra lateral de xat, i la revisió dels documents permet saber qui ha modificat cada part.

Per al nostre treball col·laboratiu, nosaltres hem escollit el tema de "els ordinadors portàtils a l'aula" i hem fet una presentació que tracta els temes principals de l'anomenat projecte 1x1.



A més, també amb el Google Docs, hem fet un formulari de 5 preguntes a partir de la informació que hem recollit mentre fèiem la presentació, que tots els membres del grup hem realitzat

Personalment, crec que és una eina molt útil, ja que ens ha permès fer un treball on tots hi hem pogut col·laborar sense la necessitat de trobar-nos en un mateix lloc; tothom ha pogut anar visionant i anar fent canvis i recomanacions al mateix temps que anàvem fent el treball.
Google Docs s'ha convertit en una eina que utilitzo molt sovint, ja que em permet avançar treballs des de qualsevol ordinador sense patir els problemes d'haver de portar sempre un llapis de memòria que a vegades no són compatibles amb alguns ordinadors; el fet que també tingui un corrector ortogràfic m'ha facilitat molt la feina.

¿Qué tienes debajo del sombrero?

Aquest documental de la Lola Barrera i l’Iñaki Peñafiel explica la vida de Judy Scott, una escultora nord-americana de 62 anys a la que li arriba el reconeixement internacional després d’haver estat 36 anys internada en una institució psiquiàtrica. La Judy té la Síndrome de Down i és sordmuda, i la seva història (narrada al documental per la seva germana bessona Joyce) és una mostra de com l’art es pot convertir en un mitjà de comunicació.

Al vídeo mostren l’associació Creative Growth Art Center (situada a Califòrnia), un centre que el que fa és proporcionar els medis necessaris per a desenvolupar la creativitat a totes les persones que hi acudeixen; promouen l’art com una eina de comunicació.

És un documental molt impactant, on es pot veure a un grup de persones que el que volen és trobar-se a elles mateixes, comunicar-se dins un món que a vegades els supera.
La Judy, que no havia estat ben atesa durant els anys que va estar interna en un psiquiàtric, va fer moltes millores quan va començar a anar al centre. La seva capacitat comunicativa va evolucionar, i ella era més feliç; més conscient del que passava la seu voltant.
Era independent i autodidacta. Durant divuit anys va fer escultures utilitzant objectes que trobava, i els ajuntava uns amb els altres lligant-los amb diferents fils i teixits; mostrant la seva única i personal visió. Ningú no sabia què era el que volia transmetre realment; ella era una “outsider artist”, el que buscava és expressar-se. I actualment les seves obres es poden trobar a diferents museus d’arreu del món.

Fa reflexionar sobre l’aïllament que poden sentir les persones amb una discapacitat, i com a través de l’art poden trobar una manera de fugir i d’una manera o altre de restaurar la comunicació. Crec que un molt bon exemple d’aquest fet és la resposta d’un dels artistes del centre, en Donald Mitchel, que dibuixa sistemàticament moltes persones a totes les seves obres i que quan li pregunten “per què dibuixes a tanta gent?” ell respon “estic intentant perdre’m”. Aquesta resposta fa que t’adonis que si que saben la finalitat de les seves obres; tenen un objectiu concret.
És molt sorprenent també el lligam que es crea entre les persones que treballen al Creative Growth Center; els artistes i ells desenvolupen una comunicació molt especial, fruit de tants anys de convivència diària.

Crec que és un documental que val molt la pena i que m'ha fet reflexionar molt. No he pogut trobar-lo per poder veure'l un altre cop, però aquest enllaç porta al tràiler del vídeo, i també he trobat interessant la pàgina web del Creative Growth Art Center; ja que mostren les seves activitats, la seva història i quins són els seus objectius.

Debats

Avui a comunicació oral, escrita i digital ens han presentat un nou repte; hem de fer un debat en grups de deu persones sobre un tema relacionat amb l'educació.
Per tal de tenir un exemple, hem vist un vídeo de la lliga de debats universitaris.



Durant el vídeo hem pogut observar l'estructura d'un debat; com s'organitzen els torns de paraula, l'estratègia que els oradors segueixen, el registre que utilitzen i la seva actitud.
Als equips hi havia els oradors, que eren els que defensaven una postura determinada, els investigadors i una persona de suport.
M'ha semblat un vídeo interessant ja que ens ha servit per poder veure un debat de veritat, jo ja n'havia vist de debats, però aquest m'ha semblat molt més formal que els que jo havia vist anteriorment. A més, ens hem pogut adonar del tipus de registre que utilitzen els oradors i les diferents estratègies que segueixen.

Diferències entre oral i escrit

Fa unes setmanes vam estar parlant sobre els diferències entre el codi oral i el codi escrit. Per conèixer aquestes diferències hem de:

1. Comparar les situacions de comunicació oral i les escrites (característiques contextuals perquè es refereixen al context de la comunicació).
2. Comparar les característiques gramaticals dels textos orals i escrits (característiques textuals perquè fan referència al missatge de la comunicació).

Al fer la comparació ens adonem que són moltes les diferències entre el codi oral i el codi escrit. Les principals pod´riem dir que són:

1. Codi oral: Es transmet a través del canal auditiu, hi ha una gran utilització de codis no verbals i a més hi ha un adequació oral (estàndard)
2. Codi escrit: Es té més en compte el lèxic que s'utilitza, hi ha una preparació prèvia (selecció de la informació; coherència i cohesió i recursos extralingüístics) i tenen una estructura més marcada.

Hi ha un altre tipus de comunicació que es troba enmig d'aquestes dues situacions, que és l'exposició oral. L'exposició oral presenta característiques de tots dos codis; ja que per exemple requereix una preparació prèvia (selecció de la informació, etc) com el codi escrit, però també ha de tenir molt en compte la utilització dels codis o verbals i també es transmet pel canal auditiu, com en el codi oral.

Les classes que hem dedicat a parlar sobre les diferències entre els codis m'han semblat útils, ja que personalment m'han servit de recordatori de les seves característiques. Junt amb les classes sobre la lectura en veu alta i el llibre "Com parlar bé en públic" crec que em serà d'utilitat a l'hora de fer una exposició oral.
Aquestes característiques ja me les havia estudiat vàries vegades a l'escola, però sempre se m'han oblidat, però ara, com que les hem repetit vàries vegades i ho hem tractat des de diferents punts de vista crec que les recordaré més fàcilment.

Estimada Marta, Miquel Martí i Pol (Audacity + Movie Maker)

A la classe de gestió de la comunicació i TIC vam utilitzar el programa Audacity i el Movie MAker per a fer un muntatge amb un poema (en el meu cas de Miquel Martí i Pol).
Primer vam escollir un poema que ens agradés, i amb el programa Audacity vam enregistrar la nostra veu mentre el recitàvem. Aleshores vam escollir una cançó i la vam afegir, de manera que la nostra veu quedés combinada amb la cançó (en el meu cas, "Only time", d'Enya).
Després d'exportar l'arxiu l'hem importat al Movie Maker, i també hi importem una imatge que tingui alguna relació amb el poema.
Finalment podem afegir text a la imatge, per tal que el poema aparegui escrit al mateix temps que la veu les pronuncia.



Aquests dos programes em semblen útils. El Movie Maker ja el coneixia, encara que no l'utilitzo gaire, però fins ara desconeixia l'Audacity, que em serà molt útil per assajar algunes de les recitacions i lectures en veu alta que haurem de fer durant el curs. Moltes vagades sentir com ho pronunciem ajuda a que ens adonem dels propis errors i els poguem millorar.

La Natàlia Nolla ha escollit una poema que m'ha agradat especialment. Deixo l'enllaç a la seva entrada per tal que el pogueu veure.

Billy Elliot

L'altre dia a seminari vam fer un cinefòrum de la pel·lícula Billy Elliot.
En Billy és un noi que se sent més atret pel ball que per la boxa. La seva professora de ballet s'adona que en noi té un gran talent i decideix donar-li classes d'amagat del seu pare i el seu germà. Aquests, però, ho descobreixen i obliguen a Billy a apartar-de d'aquell món tan poc viril.

La pel·lícula tracta diferents temes que ens han servit per fer un debat durant la classe de seminari:

• Com s'ensenya a "ser home" i com socialment s'hi associen unes activitats determinades, uns valors i unes maneres de viure.
• Rebuig social i qüestionament de l'orientació sexual quan algú no compleix els rols masculins i femenins. Socialment s'atribueixen determinades característiques en funció de si ets home o dona.
• Crisi de la masculinitat quan la funció social dels homes es veu qüestionada pels canvis socials. La pel·lícula mostra les dures condicions de vida i de la precarietat laboral. El pare d'en Billy es veu qüestionat cada dia, no es reconeix la seva feina (ja que estan en vaga), i per tant no pot portar diners a casa. A més, el seu fill comença a fer un esport considerat per noies. Aquesta frustració el port a descarregar la seva impotència de manera violenta en algunes ocasions.
• Importància de l'autoestima i la satisfacció de ser un mateix.
  
• Procés d'autoafirmació personal d'en Billy.

Tots aquests temes estan relacionats amb l'educació. Nosaltres com a mestres hem de treballar per aconseguir trencar aquests rols tan marcats sobre les activitats destinades a cada gènere. L'educació infantil és una molt bona etapa per començar a plantejar aquests temes als infants (no de manera directa, sinó amb activitats i conversant amb ells) per tal de fomentar que es produeixin canvis en el futur.

És una pel·lícula que ja havia vist diverses vegades. Però crec que mai havia aprofundit tant en el seu contingut; va ser interessant poder comentar entre tots els diferents aspectes "amagats" que hi trobàvem.

El camí sonor

L'altre dia a seminari vam haver de fer una activitat que em va cridar l'atenció.
Vam haver d'apuntar tots els sons que podíem sentir durant el trajecte des de casa nostra fins a la universitat.
Em va cridar l'atenció perquè vaig sentir sons que mai havia sentit, ja que normalment porto els auriculars posats i la meva música no em permet sentir res més.
Vaig sentir ocells, què deia la gent, el soroll de les meves passes (so que vaig trobar molt relaxant), tots els sons que se senten al metro i als ferrocarrils...Trobo que és una activitat que va estar bé, ja que em va fer adonar de totes les coses que passen pel meu voltant sense que jo ni m'he n'adoni, està bé deixar de fer les coses "automàticament" de tant en tant.

La intensitat

Per grups, havíem de pensar una activitat per a realitzar amb els alumnes d'educació infantil amb la que aquests treballessin les qualitats del so. La qualitat que jo vaig escollir va ser la intensitat.

La meva activitat està destinada a nens i nenes de P4, i el seu objectiu és el reconeixement; ja que els nens i nenes s'han de moure d'una manera determinada en funció de la intensitat de la música.

Per a dut a terme l'activitat només ens cal una cançó (en el meu cas la Marxa Radetzky, de Johann Strauss). Primer escoltem la cançó i els demanem que estiguin ben atents.
Després els indiquem que quan la música soni fort aixequin els braços ben enlaire, i que quan soni fluix s'ajupin (quasi en posició fetal). Un cop s'hagi fet unes quantes vegades, els indiquem que ara faran dues rotllanes; quan la música soni forta la rotllana de fora és la que es mourà i la de dins es quedarà quieta, quan la música soni fluixa, la rotllana de dins és la que es mourà, i la de fora es quedarà quieta. Un cop s'hagi fet vàries vegades canviem l'activitat. Ara, quan la música soni forta hauran de córrer per la classe i quan soni fluixa parar-se completament ("congelar-se").
Un cop els nens hagin entès bé l'activitat, la mestra pot anar escollint a un "director" (un cada vegada), que és qui triarà què faran els companys depenent si la música sona forta o fluixa (per exemple caminar ràpidament quan soni forta i anar molt a poc a poc quan soni fluixa,etc). Un cop haguem escollit uns quants "directors", per tal de tornar a la tranquil·litat es pot fer un massatge: quan la música soni forta el faran amb la mà plana (simulant grans passes d'elefant), i quan soni fluixa el faran amb les puntes dels dits (simulant les passes de les formigues).

Aquesta és l'activitat que jo he preparat per las alumnes de P4, però un dels meus companys, l'Albert Isanta, ha fet una entrada relacionada amb la música on ha proposat una activitat, aquest cop , però destinada a nosaltres.

Innocència o genialitat?

L'altre dia, mentre anava caminant pel carrer, vaig veure una dona que intentava desesperadament que el seu fill (que cridava histèric) tornés a pujar al cotxet. Com que no ho aconseguia, la mare al final li va dir "et juro que faré TOT el que tu vulguis si puges al cotxet". Aleshores el nen va parar de cridar, es va posar al cotxet, es va lligar a ell mateix, va mirar a la seva mare als ulls amb tota la tranquil·litat del món i li va dir: "vull baixar".

Després d'haver rigut durant uns 10 minuts pensat en la genialitat de la reacció del nen vaig arribar a la conclusió el que a mi, el que em crida més l'atenció del infants és la seva innocència, la seva despreocupació i tranquil·litat davant de certes ciutuacions.
M'agradaria veure aquest nen d'aquí a uns anys; tinc plena confiança que arribarà ben lluny!

M'agrada el fet que tots puguem explicar diverses experiències que hem pogut tenir durant el quatrimestre, no només les de classe, sinó també les que passes fora de la universitat. Us deixo l'enllaç a una de les entrades de la Patrícia, on explica com va ser el seu primer dia coma a monitora a l'esplai.

L'escola mata la creativitat?

Fa una parell de setmanes vam veure un vídeo d'una conferència d'en Sir Ken Robinson. Al principi em vaig fixar més en "què" deia que en "com" ho deia, però ara, al llegir el llibre "Com parlar bé en públic" i reflexionar més sobre el vídeo m´he adonat que potser em fixava en les parts equivocades.

I és que ell és un bon exemple d'un bon comunicador; de fet, reuneix la majoria de les característiques que vam dir que un bon comunicador havia de tenir.
Té una bona expressivitat corporal, mira al públic quan parla, no es mostra nerviós; s'expressa amb naturalitat i té sentit de l'humor...
A més, durant la seva conferència marca molt la introducció, el cos de la xerrada i les conclusions, i tot ho acompanya amb molt bons exemples (sovint amb tons humorístics) que fan que tot sigui més amè i entenedor; deixant clar els punts importants de que està dient.

Podem concloure, per tant, que ell és un bon exemple a seguir a l'hora de realitzar futures exposicions.

Transformació de l'avió

A educació plàstica vam haver d'escollir un objecte que fos significatiu per a nosaltres i transformar-lo. Jo vaig escollir un avió de joguina. L'avió no era meu, el vaig comprar ja que no volia fer malbé cap de les joguines que guardo de quan era petita; el meu era un objecte metafòric.


Per tal de transformar aquest avió, l’he relacionat amb “el viatge de la vida”. Per a donar-li significat, primer he folrar algunes zones de la part superior de l’avió (que era de color groc) amb un paper adhesiu de color blau fosc, un color que representa tranquil·litat, calma i estabilitat; sentiments dels que m’agradaria envoltar-me més sovint.

Aleshores he tret les hèlix de l’avió i hi he col·locat dues boles de plàstic que representen els meus somnis, i els meus records; dues coses que acompanyen sempre les persones durant la vida. Dins de la bola dels somnis (he posat la paraula “somnis” a la bola amb lletres negres) hi he posat els meus somnis i les meves aspiracions amb papers de diferents colors. I després he fet el mateix amb l’altre bola (la dels records) on hi he escrit els records més significatius de la meva vida; els que m’han fet ser qui sóc avui dia.


He folrat amb paper adhesiu marró (amb textura de vellut) una caixa llisa de color blanc, l’he muntat i li he enganxat uns cantells i una nansa de goma-espuma negra, per tal que semblés una maleta. A més, li he afegit enganxines amb els colors de les banderes de diferents països (els països on he estat, i alguns dels països als que vull anar). Aleshores, he tret els ninots que representaven els passatgers de l’avió i els he posat dins la maleta, amb l’objectiu de simbolitzar les persones que m’acompanyen (“equipatge”) durant el “viatge de la vida”.


Finalment, he posat tres pots petits de plàstic amb un tap de rosca a l’espai que ocupaven els ninots dins l'avió, on hi he posat uns petits papers de clor blanc, simbolitzant les coses més importants, el que hi ha a l'ànima (simbolitzant l’interior de l’avió com a ànima).

Qui ets tu?

Pinta un somriure al Sol, que el vegi tothom

Potser pel fet que eren els primers dies a la universitat i que tot em semblava nou, inquietant i curiós recordo perfectament el moment en que vaig conèixer la Laura.
El que més em va sobtar va ser el seu somriure, que transmet pau, serenitat; una dolçor que recorda la innocència d'un infant, i que, per sobre de tot, s'encomana.
Els cabells recollits ens deixen veure uns ulls foscos, sempre mig tancats per l'efecte de les seves galtes molsudes.
Té un caminar decidit, que es correspon amb el fort caràcter que ella diu que té, però encara no ens ha mostrat.
En aquests pocs dies he après l'important que és per ella l'amistat, estimar i ser estimada. Aquesta manera d'entendre la vida l'ha dut a ser una persona molt sensible, preocupada per l'entorn, que veu el món amb ulls atents i crítics; una persona a qui no li passen desapercebuts els detalls ja que són els elements bàsics de la seva vida, els sap valorar i fer-los especials.
Potser és massa idealista, i aspira a un món tranquil i perfecte, i es pren sovint les coses massa a pit, se sent massa responsable del que passa al seu voltant...i s'endú decepcions, però el seu pas ferm la farà seguir endavant i podrà aprendre dels seus errors, que no són més que fruits de la seva curiositat.

Competència comunicativa

Durant la darrera classe de comunicació oral, escrita i digital també vam parlar de la comunicació; concretament de la competència comunicativa.
Aprofitant que durant l'última classe de gestió de la comunicació i TIC vam aprendre a embedir presentacions al blog, he fet una presentació utilitzant el Google Docs on explico els continguts de la classe:

Què és llengua? Què és llenguatge?

A la darrera classe de Comunicació oral, escrita i digital primer vam parlar sobre les diferències entre llengua i llenguatge.
A partir del capítol "El lenguaje y las lenguas" de l'obra "Linguística" de Jesús Tusón podem arribar a trobar les definicions correctes:

El LLENGUATGE és el medi d'expressió i comunicació més extens dels éssers humans. Ens permet reduir i ordenar les percepcions del nostre entorn, fet que el converteix en un element bàsic en la constitució del nostre pensament i en un suport de la nostra memòria (tant individual com col·lectiva).

La LLENGUA és un sistema de signes que ens determina i ordena la nostra percepció del món i ens fa possible la formació d'una identitat personal.

La descripció

La setmana passada a classe de comunicació oral, escrita i digital vam parlar de la descripció, un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, sentiments,etc.
La seqüència descriptiva pot ser la dominant en un text, però acostuma a aparèixer combinada amb altres seqüències.
Hi ha dues classes de descripció:
- La DESCRIPCIÓ OBJECTIVA, on l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, limitant-se a descriure de la manera més objectiva possible. Aquest tipus de descripció és la pròpia dels textos acadèmics i científics.
- La DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA, on l'autor reflecteix el que li suggereix l'objecte que descriu. Normalment tenen una finalitat estètica.

Els textos descriptius segueixen una estructura fixe:
1. ESTABLIMENT DEL TEMA, on es presenta l'objecte com un tot
2. CARACTERITZACIÓ, a través de la qual es distingeixen les qualitats i les propietats de l'objecte que estem descrivint.
3. RELACIÓ AMB EL MÓN EXTERIOR, tant pel que fa a l'espai i el temps com a les diferents associacions amb altres objectes (com per exemple les comparacions)

Al fer un text descriptiu, hem de seguir uns passos:
A. IDEAR, explorar la situació. En hem de fixar en el propòsit del text (amb quin objectiu l'estem escrivint) i el el contingut (la descripció ha de respondre a unes preguntes determinades)
B. ORDENAR tota la informació que hem obtingut.
C. TEXTUALITZAR, és a dir, la redacció del text descriptiu

Finalment, vam tractar les tècniques descriptives que es podien utilitzar a l'hora de fer un text descriptiu, com l'adjectivació, les enumeracions o recursos expressius com les comparacions i les personificacions.

Durant la classe vam escoltar diferents cançons en les que hi apareixien descripcions; vam llegir fragments de llibres on es feien diferents tipus de descripcions; ens vam adonar que la poesia virtual també és una altre manera de comunicar-nos; vam sentir el conte "Abiyoyo" explicat i cantat per Xesco Boix i vam veure el vídeo d'una de les cançons més populars d'aquest estiu "Summercat", on, encara que abans no en n'haguéssim adonat, també hi apareix una descripció.

Escoltant les cançons, em va venir al cap una cançó que jo sentia sovint a casa de petita, "Noia de porcellana" d'en Pau Riba. L'he buscada al Youtube i l'he embedit al blog per qui no la conegui.



La descripció que vam fer d'en Xesco Boix em va encuriosir, aleshores vaig buscar per la xarxa informació sobre la seva manera de veure la vida, i el seu interès pels més petits. I vaig trobat una pàgina web molt complerta sobre ell. Clicant a l'enllaç es pot arribar a la pàgina web sobre en Xesco Boix

web 2.0, els Blogs i la Blogosfera

Fa dues setmanes a classe de gestió de la informació i TIC vam estar parlant sobre el concepte de web 2.0 i el de Blogosfera.
com que el terme de web 2.0 em va semblar interessant, però no havia acabat d'entendre de què anava, em vaig començar a llegir el llibre "Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents", ja que al llibre hi feien una explicació.
Les webs es troben en un procés constant d'evolució:
- les primeres web (les 1.0) eren molt simples i estàtiques, només permetien una relació client-servidor i tenien un llenguatge formal.
- Les web 2.0 es canvi, són interactives i permeten la participació de l'usuari en fòrums, xats, introduir vídeos, és a dir, l'usuari, a part de visionar també pot formar part de l'intercanvi d'informació. Aquesta evolució acabarà traduint-se en la web 3.0

El llibre també explica què són els blogs (o bitàcores), i els defineix com un blog web que s'actualitza de manera periòdica i que recopila cronològicament els textos d'un o diversos autors, que conserven la llibertat de publicar el que consideren pertinent. Al llibre també s'expliquen les aplicacions dels blogs a les aules, i és que els blogs permeten combinar de manera senzilla el treball a l'aula i el treball a distància; a més permeten compartir coneixements, reflexionar, debatre...És a dir, són una eina que afavoreixen la interactivitat entre els alumnes, no només entre els d'una mateixa classe, sinó que aquest sistema pot permetre la interacció amb alumnes d'altres escoles que estiguin tractant temes semblants, per exemple.
Serveixen per intercanviar idees; i aquest intercanvi entre altres usuaris és el que forma la Blogosfera o la comunitat d'usuaris de blogs; un conjunt de comunitats ben diverses que conversen, que comparteixen unes pautes i patrons de comportament que possibiliten la comunicació de manera global.

A Youtube he trobat un vídeo fet per un professor de la Universitat de Kansas (EEUU)que explica de manera molt original què són les web 2.0 i l'evolució de les web en general. A més, ell també plateja un tema que em sembla important, com la privacitat del que la gent publica a les webs i els drets d'autor. Ell acaba afirmant que ens hem de replantejar aquests termes.

Com embedir un vídeo al blog?

Durant l'última classe de gestió de la informació i TIC hem après a utilitzar diverses eines per tal d'optimitzar la utilització del Word Office.
Algunes d'aquestes tècniques inclouen la creació automàtica d'un índex, de manera que ens estalviem contar les pàgines cada vegada i que no ens quedi correctament alineat; poder disposar de diferents encapçalaments per a les diferents pàgines d'un treball, i part tant, com dividir el treball em seccions que em permetin anar canviant els seu format; o com començar a numerar un treball des d'una pàgina determinada.

A més, hem descobert que al nostre Blink hi podem guardar documents, obrir-los i continuar treballant amb ells des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet, de manera que ja no ens fa falta portar un llapis USB sempre al damunt.

Al Blog, hem après com es poden penjar vídeos (coneixements que m'han servit per incloure'n un a l'entrada sobre Interactivitat que havia fet dies enrere), i com incloure un enllaç (i que aquest s'obri en una nova pestanya).
Aquest segon vídeo parla sobre les emocions, i de com, la música sempre ha tingut un efecte sobre els éssers humans.



Al portal edu3.cat

Gramàtiques del silenci

Durant la segona part de la classe, a partir del fragment "Gramàtiques del silenci" de l'obra "La festa dels sentits" d'en Sebastià Serrano vam arribar a les conclusions següents:

Actualment, la comunicació no verbal s'ha convertit en una eina molt important en la nostra activitat comunicativa.
1. Tot i que durant el passat el llenguatge no verbal no tingués importància, les noves tecnologies han impulsat l'interès per explorar aquest tipus de comunicació.

2. L'aportació del llenguatge al procés comunicatiu és molt més petita que l'aportació del llenguatge no verbal; és a dir, sovint ens expressem millor amb el llenguatge no verbal (to de la veu, sentits...) que amb qualsevol altre tipus de llenguatge.

3. La persona que comunica correctament és la persona que utilitza tot el cos per comunicar-se (utilitzant tots els tipus de llenguatge).

4. La comunicació verbal i la no verbal es distribueixen els papers a l'hora de transmetre la informació. Quan informem sobre fets objectius utilitzem el llenguatge verbal; en canvi, per presentar fets subjectius (estat d'ànim, emocions, desitjos...) utilitzem amb més freqüència el llenguatge no verbal.

5. Enganyar quan utilitzem el llenguatge verbal és fàcil, però amb el no verbal ens delatem (ja que mostra els nostres sentiments reals).

Com a conclusió podem afirmar que la comunicació no verbal és molt important a l'hora de comunicar-nos; de fet és l'eina a través de la quan transmetem més informació. Un bon orador ha de saber com utilitzar i interpretar (la del públic) la comunicació no verbal, ja que aquesta és la que mostra els aspectes subjectius i a més sempre mostra la veritat (podem mentir amb les nostres paraules, amb la comunicació verbal, però els nostres gestos, la manera de parlar, el to de veu (comunicació no verbal) ens delata.

El bon comunicador

La setmana passada, durant la primera part de la classe de comunicació oral, escrita i digital vam fer una activitat en grup en la que havíem de pensar en una persona que segons el nostre parer, fos bon comunicador o bona comunicadora.
Amb tots els noms apareguts i posant en comú totes les característiques que crèiem que els feien bons comunicadors vam poder arribar a la conclusió que la persona que es comunica correctament és aquella persona amb una bona expressivitat corporal, un correcte to de veu, que s'expressa amb naturalitat, amb una bona dicció, amb claredat i que té sentit de l'humor.
jo vaig escollir a en Carles Capdevila, ja que crec que reuneix les característiques d'un bon comunicador.

Tot i que jo vaig escollir a en Carles Capdevila, els meus companys en van escollir d'altres, de comunicadors, com per exemple la Laia Blanco, que va escollir a l'Andreu Buenafuente i a en Ferran Monegal.

Edu3.cat: Interactivitat

Aquest vídeo l'he extret del portal edu3.cat, un portal de ràdio i televisió educatives per internet que ofereix més de 5500 audiovisuals de diferents àmbits (agrupats en ciències naturals, llengües i literatura, ciències socials, tecnologia, matemàtiques, tutoria i educació artística).
Els audiovisuals que proporciona poden ser útils tant per fer una explicació original o diferent, com també per ampliar alguns dels temes que es puguin tractar a classe.

D'aquest vídeo en concret n'he pogut extreure diverses idees:
El terme interfície (la manera en què els usuaris es poden comunicar amb l'ordinador) ha sorgit després de molts avenços tecnològics; des dels primers ordinadors que només s'utilitzaven a l'hora de fer càlculs, fins als actuals, que han esdevingut eines amb finalitats lúdiques, socials, interactives...

El fet que els ordinadors esdevinguessin eines interactives és el fruit d'una idea que va sorgir fa molts anys: intentar organitzar la informació tal i com es fa al cervell humà, és a dir, a través de l'associació d'idees.

A partir de l'associació idees i gràcies als hipertextos i a les hipermèdies (que a part de text inclouen sons, imatges i animacions) s'ha pogut crear una xarxa de connexions que permeten la comunicació interactiva.

Mozilla Firefox, Bloc de notes de Google i Google Reader

Durant la primera classe vam utilitzar el navegador web Mozilla Firefox, que ens ofereix un seguit d'eines que ens poden facilitar la navegació.
El podem utilitzar per exemple per cercar una paraula concreta en una pàgina web; per disposar d'un corrector ortogràfic a l'hora d'escriure un correu electrònic; per tenir organitzades totes les pestanyes (ens permet trobar-les més ràpid)o bé per tal que apareguin sempre les mateixes pestanyes a l'obrir el navegador.

El Bloc de notes de Google (Google Notebook)ens permet seleccionar i guardar en línia textos, fragments o fotografies mentre naveguem; de manera que hi podem accedir des de qualsevol ordinador i fins i tot compartir les informacions. També ens permet organitzar la informació guardada a través d'etiquetes i comentaris.

El Google Reader és un lector de RSS que ens permet accedir i organitzar totes les notícies que tracten un mateix tema (per exemple tenir guardades totes les notícies d'un diari determinat que tractin un tema que ens interessa, o guardar un determinat programa de ràdio).

He provat d'utilitzar aquestes eines a casa, i sí que m'han resultat útils, sobretot les opcions que ens ofereix el navegador web Mozilla Firefox i el Bloc de notes de Google, ja que em permet superar els inconvenients dels Preferits del navegador que utilitzava.

Qui sóc jo?

Durant la primera classe hem hagut de respondre a una pregunta que crec que només ens plategem en moments decisius de la nostra vida...qui sóc jo?
Personalment, m'ha costat molt començar a escriure una resposta; en un principi perquè creia que es podia enfocar de maneres molt diferents i "no sabia per on començar", però al cap d'una estona m'he adonat que el motiu pel qual em costava tant trobar les idees adequades és que no tinc gens clar qui sóc...
M'és molt fàcil definir-me com a "filla de...", "germana de..." o "amiga de..." enumerar les meves qualitats i els meus defectes; o explicar les meves aficions, perquè sempre recorro als mateixos tòpics, però a l'hora de la veritat no tinc una idea clara sobre mi mateixa. Així doncs, crec que el fet de començar a descobrir qui sóc es convertirà en la meva meta personal d'aquest any...