Recitació del poema

Durant la classe de comunicació oral, escrita i digital vaig haver de fer la recitació del poema que havia escollit.
Vaig escollir un poema de Miquel Martí i Pol, ja que és un poeta que m'agrada. Jo vaig fer el Treball de Recerca sobre l'Esclerosi Múltiple, i el fet que el poeta morís d'aquesta malaltia l'any 2003, va fer que durant la realització del treball m'acostés a la seva vida i a la seva obra.
El poema en concret em va costar més d'escollir, ja que n'hi havien diversos que em cridaven l'atenció, però finalment vaig escolli el titulat "Sé que em vaig vell".

Sé que em faig vell, ho dic sense temences,
que és bo saber que el temps s'escapoleix
i no podem fer res per deturar-lo.
Aposentat al cim dels anys, contemplo
el mar de mi mateix, amb moltes veles
que solquen l'horitzó, i veig el vol
segur i agosarat de les gavines.
Què sé de mi? Pel cert, ben poca cosa.
Potser només que estimo amb tanta força
com sempre i que em faig vell.
Al capdavall
tot el que em cal per viure els anys que em resten
equilibradament, sense el temor
d'un bufarut que tot ho desgavelli.

Durant la recitació estava molt nerviosa, tot i que abans de començar vaig respirar fons per tranquil·litzar-me, no podia parar de pensar en les persones que m'estaven mirant. Mentre parlava procurava pensar en quin vers era el següent per no desconcentrar-me. No em vaig recolzar a la taula, però potser podria haver gesticulat més mentre el recitava; i crec que el to de veu i la pronunciació van ser correctes.

Un poema que em va agradar especialment va ser el que la Cristina Cervera va recitar.Era un poema de Joan Maragall titulat "Excelsior". A més, la seva recitació crec que va ser molt correcte, sense mostrar-se nerviosa, a poc a poc, i mirava a tothom (aspecte que a mi em costa molt de complir).