Qui ets tu?

Pinta un somriure al Sol, que el vegi tothom

Potser pel fet que eren els primers dies a la universitat i que tot em semblava nou, inquietant i curiós recordo perfectament el moment en que vaig conèixer la Laura.
El que més em va sobtar va ser el seu somriure, que transmet pau, serenitat; una dolçor que recorda la innocència d'un infant, i que, per sobre de tot, s'encomana.
Els cabells recollits ens deixen veure uns ulls foscos, sempre mig tancats per l'efecte de les seves galtes molsudes.
Té un caminar decidit, que es correspon amb el fort caràcter que ella diu que té, però encara no ens ha mostrat.
En aquests pocs dies he après l'important que és per ella l'amistat, estimar i ser estimada. Aquesta manera d'entendre la vida l'ha dut a ser una persona molt sensible, preocupada per l'entorn, que veu el món amb ulls atents i crítics; una persona a qui no li passen desapercebuts els detalls ja que són els elements bàsics de la seva vida, els sap valorar i fer-los especials.
Potser és massa idealista, i aspira a un món tranquil i perfecte, i es pren sovint les coses massa a pit, se sent massa responsable del que passa al seu voltant...i s'endú decepcions, però el seu pas ferm la farà seguir endavant i podrà aprendre dels seus errors, que no són més que fruits de la seva curiositat.