Aquesta novel·la de Jodi Picoult presenta una sèrie de plantejaments ètics molt importants. No vull revelar tota la història, sinó només fer una breu sinopsi (per si algú se'l volgués llegir). Crec que és un llibre molt recomanable ja que et fa platejar preguntes que d'altra manera potser no se t'haguessin acudit mai. Et fa reflexionar sobre el valor de la vida i fa que t'adonis que el rol de pares comporta algunes decisions que poden arribar a ser molt difícils... Si utilitzes un dels teus fills per salvar la vida d'un altre; ets una bona mare, o una de les pitjors? Poden un pare o una mare estimar massa? O tant amor no és mai suficient?
L'Anna Fitzgerald no està malalta, encara que ho podria semblar. Tot i només tenir tretze anys, ha suportat innumerables operacions, injeccions i transfusions per a que la seva germana gran, la Kate, pugui sobreviure d'alguna manera a la leucèmia que pateix de de petita.
L'Anna, com que és genèticament compatible amb la seva germana, va ser la candidata idònia per ser la donant del trasplantament de medul·la de la Kate, assumint així un paper que no havia qüestionat fins a dia d'avui. Com la majoria d'adolescents l'Anna s'està començant a plantejar qui és realment. Però diferència dels altres, ella sempre ha estat definida en funció de la Kate. És ara quan pren una decisió que resulta impensable davant de la resta del món; una decisió que destrossarà la seva família.
Aquest estiu van fer la versió cinematogràfica de la pel·lícula, tot i que té un final completament diferent i la versió del llibre és molt més bona, deixo el tràiler de la pel·lícula perquè també és molt interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada