Durant una de les primeres classes que vam fer de Comunicació oral, escrita i digital ens van explicar que per parelles hauríem de preparar un treball sobre "el territori".
"Territori? a què us referiu amb això?" va ser el primer que vaig pensar. En un principi, vaig deixar la idea en un racó, perquè no acabava d'entendre què era el que volien.
Un cop format el grup, la Laura Garcia i jo ens vam posar a pensar sobre el tema,
i vam arribar a la conclusió que el tema podia ser tractat de maneres molt diverses. Després de pensar durant uns dies i de fer una "pluja d'idees" vam arribar a la conclusió que volíem que el nostre treball tractés sobre els llocs on ens sentim segures.
En un principi volíem parlar sobre els llocs que ens relaxen i que ens fan sentir bé (una platja, estar al mig d'una muntanya...), però quan vam començar a buscar informació i a pensar-hi amb més profunditat vam concloure que, al llarg de la vida, els llocs on ens sentim segurs canvien constantment; per això vam voler fer "un seguiment" d'aquests "llocs". Finalment, el treball es va titular "La seguretat evoluciona amb nosaltres".
Durant la exposició oral, tot i que ho havíem assajat moltes vegades, tant la Laura com jo estàvem molt nervioses. Portàvem un guió per a poder anar seguint el fil de la presentació i havíem fet una repartició dels papers. Vam procurar que el més important de la nostra exposició fos el que nosaltres dèiem, i no pas el Power Point, per això l'hem utilitzat només com a un suport de les nostres explicacions.
Durant la presentació també vam procurar tenir un bon to de veu i gesticular el màxim possible; però crec q un aspecte que jo podria haver millorat és el fet que vaig mirar poc al públic.
L'experiència va estar bé, ja que és un treball que se'ns ha permès fer amb molta llibertat; ha estat una manera diferent de fer un projecte.
Per tal de poder publicar el Power Point al Blog, he utilitzat una pàgina web anomenada Slideshare que m'ha permès convertir el Power Point en una presentació (algunes de les imatges no es veuen correctament, però el programa no les pot convertir millor).
Una de les presentacions que més em va agradar va ser la del "territori interpersonal" que van fer la Laura de la Luz i la Cristina Rueda. Van parlar molt bé, utilitzant un to de veu molt bo, sense vergonya, amb sentit de l'humor, gesticulant...crec que va ser un molt bon exemple de com es parla en públic.
Ciutat en ruïnes
Fa 9 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada