Recitació del poema

Durant la classe de comunicació oral, escrita i digital vaig haver de fer la recitació del poema que havia escollit.
Vaig escollir un poema de Miquel Martí i Pol, ja que és un poeta que m'agrada. Jo vaig fer el Treball de Recerca sobre l'Esclerosi Múltiple, i el fet que el poeta morís d'aquesta malaltia l'any 2003, va fer que durant la realització del treball m'acostés a la seva vida i a la seva obra.
El poema en concret em va costar més d'escollir, ja que n'hi havien diversos que em cridaven l'atenció, però finalment vaig escolli el titulat "Sé que em vaig vell".

Sé que em faig vell, ho dic sense temences,
que és bo saber que el temps s'escapoleix
i no podem fer res per deturar-lo.
Aposentat al cim dels anys, contemplo
el mar de mi mateix, amb moltes veles
que solquen l'horitzó, i veig el vol
segur i agosarat de les gavines.
Què sé de mi? Pel cert, ben poca cosa.
Potser només que estimo amb tanta força
com sempre i que em faig vell.
Al capdavall
tot el que em cal per viure els anys que em resten
equilibradament, sense el temor
d'un bufarut que tot ho desgavelli.

Durant la recitació estava molt nerviosa, tot i que abans de començar vaig respirar fons per tranquil·litzar-me, no podia parar de pensar en les persones que m'estaven mirant. Mentre parlava procurava pensar en quin vers era el següent per no desconcentrar-me. No em vaig recolzar a la taula, però potser podria haver gesticulat més mentre el recitava; i crec que el to de veu i la pronunciació van ser correctes.

Un poema que em va agradar especialment va ser el que la Cristina Cervera va recitar.Era un poema de Joan Maragall titulat "Excelsior". A més, la seva recitació crec que va ser molt correcte, sense mostrar-se nerviosa, a poc a poc, i mirava a tothom (aspecte que a mi em costa molt de complir).

Debat: És bo que els pares s'involucrin amb l'escola?

Aquest divendres ens ha tocat fer el debat als del nostre grup.
El tema escollit era "és bo que els pares s'involucrin amb l'escola?"
Al meu grup, vam defensar la posició que afirmava que els pares no hi haurien de participar. Crec que la nostra posició era la més difícil de defensar, ja que cap de nosaltres estava realment d'acord amb el que afirmàvem.
Tot i això, vam buscar informació que suportava les nostres afirmacions i entre totes vam aconseguir tenir raons suficients per a defensar la posició que ena havia tocat defensar.

Jo vaig ser capitana, de manera que em va tocar fer la introducció, on vaig fer una presentació dels arguments que les oradores explicarien més endavant; i la conclusió, on vaig reafirmar el que havíem dit durant el debat.
Tot i que portava un guió amb les idees bàsiques del que havia de dir, estava molt nerviosa. Vaig intentar no llegir, gesticular el màxim possible i mirar al públic, però tot plegat se'm va fer una mica difícil.
El resultat final, però crec que va estar prou bé. Va ser un debat real, ja que no l'havíem preparat amb els de l'equip contrari i tothom va respectar els torns de paraula i el temps d'intervenció, cosa que va fer el debat més vertader i emocionant.

L'altre bàndol, però també ens ho van posar difícil! Es van recolzar en moltes dades i estadístiques, i com la Laia Blanco diu, van fer una introducció molt atractiva. No crec que hi hagués ni un grup guanyador ni un de perdedor, però l'experiència va ser enriquidora.

Territori

Durant una de les primeres classes que vam fer de Comunicació oral, escrita i digital ens van explicar que per parelles hauríem de preparar un treball sobre "el territori".
"Territori? a què us referiu amb això?" va ser el primer que vaig pensar. En un principi, vaig deixar la idea en un racó, perquè no acabava d'entendre què era el que volien.
Un cop format el grup, la Laura Garcia i jo ens vam posar a pensar sobre el tema,
i vam arribar a la conclusió que el tema podia ser tractat de maneres molt diverses. Després de pensar durant uns dies i de fer una "pluja d'idees" vam arribar a la conclusió que volíem que el nostre treball tractés sobre els llocs on ens sentim segures.
En un principi volíem parlar sobre els llocs que ens relaxen i que ens fan sentir bé (una platja, estar al mig d'una muntanya...), però quan vam començar a buscar informació i a pensar-hi amb més profunditat vam concloure que, al llarg de la vida, els llocs on ens sentim segurs canvien constantment; per això vam voler fer "un seguiment" d'aquests "llocs". Finalment, el treball es va titular "La seguretat evoluciona amb nosaltres".

Territori: La seguretat evoluciona amb nosaltres

View more presentations from cristinagrau.

Durant la exposició oral, tot i que ho havíem assajat moltes vegades, tant la Laura com jo estàvem molt nervioses. Portàvem un guió per a poder anar seguint el fil de la presentació i havíem fet una repartició dels papers. Vam procurar que el més important de la nostra exposició fos el que nosaltres dèiem, i no pas el Power Point, per això l'hem utilitzat només com a un suport de les nostres explicacions.
Durant la presentació també vam procurar tenir un bon to de veu i gesticular el màxim possible; però crec q un aspecte que jo podria haver millorat és el fet que vaig mirar poc al públic.

L'experiència va estar bé, ja que és un treball que se'ns ha permès fer amb molta llibertat; ha estat una manera diferent de fer un projecte.

Per tal de poder publicar el Power Point al Blog, he utilitzat una pàgina web anomenada Slideshare que m'ha permès convertir el Power Point en una presentació (algunes de les imatges no es veuen correctament, però el programa no les pot convertir millor).

Una de les presentacions que més em va agradar va ser la del "territori interpersonal" que van fer la Laura de la Luz i la Cristina Rueda. Van parlar molt bé, utilitzant un to de veu molt bo, sense vergonya, amb sentit de l'humor, gesticulant...crec que va ser un molt bon exemple de com es parla en públic.

Estructura del discurs

L'altre dia, a la classe de comunicació oral, escrita i digital vam parlar sobre l'estructura del discurs.



La classe em va semblar útil, perquè sé que després tots aquests coneixements els podré utilitzar durant les exposicions orals; com que sé que tenen una finalitat, em semblen interessants. A més ara em vaig adonant de tots els àmbits que es relacionen amb parlar en públic (que serà molt present en el nostre futur com a mestres).

Com parlar bé en públic (Lectures en veu alta)

Avui a classe de comunicació oral, escrita i digital hem fet les lectures en veu alta d'uns fragments que nosaltres mateixos havíem escollit.
A mi em va costar escollir el fragment, però finalment em vaig decidir per una part d'un capítol del llibre "El noi del pijama de ratlles" de John Boyne. Avui, però a l'hora de sortir a llegir-lo l'última cosa en què pensava era en el fragment. He estat molt més pendent de "com" ho deia que de "què" deia.
Per a la lectura, m'han servit alguns dels consells que apareixen al llibre "com llegir en públic"; i m'he adonat de totes les coses que s'han de tenir en compte a l'hora de parlar davant d'altre gent. El que més he tingut present durant la lectura ha estat:

• Nervis: És important estar tranquil. Abans de sortir a llegir, he hagut de respirar fons unes quantes vegades per relaxar els nervis
• Tenir clar què has de dir: Sabia i havia assajat el que anava a dir (ho havia llegit diverses vegades prèviament)
  
• Característiques de la comunicació oral: S'ha de tenir present que el públic no té el text davant, de manera que la història només els arriba per la oïda, per això es important llegir a una velocitat moderada.
  
• Veu: És important alçar la veu de manera que tota la sala et pugui sentir. A més, també és important canviar el to de veu per donar èmfasi a un aspecte determinat, o per marcar els matisos del narrador o la veu dels diferents personatges.
  
• Interacció amb el públic: És important fixar-se en el públic, mirar-lo mentre parles per veure la seva reacció. El públic ha de notar que estas llegint per a ells

Pensant en com podria exemplificar una exposició oral he pensat en una part molt divertida d'un capítol de la sèrie de televisió "Friends", on un dels personatges "Ross", ha de fer una conferència a la universitat per primera vegada i demana consells als seus amics perquè no sap com dirigir-se als alumnes.
Aprofitant que l'altre dia a classe de gestió de la comunicació i TIC vam aprendre a utilitzar el Movie Maker per modificar audio, vídeos, etc. he seleccionat el fragment del capítol on es veuen més explícits els sues errors (el capítol està en anglès perquè no l'he trobat en castellà).

¿Qué tienes debajo del sombrero?

Aquest documental de la Lola Barrera i l’Iñaki Peñafiel explica la vida de Judy Scott, una escultora nord-americana de 62 anys a la que li arriba el reconeixement internacional després d’haver estat 36 anys internada en una institució psiquiàtrica. La Judy té la Síndrome de Down i és sordmuda, i la seva història (narrada al documental per la seva germana bessona Joyce) és una mostra de com l’art es pot convertir en un mitjà de comunicació.

Al vídeo mostren l’associació Creative Growth Art Center (situada a Califòrnia), un centre que el que fa és proporcionar els medis necessaris per a desenvolupar la creativitat a totes les persones que hi acudeixen; promouen l’art com una eina de comunicació.

És un documental molt impactant, on es pot veure a un grup de persones que el que volen és trobar-se a elles mateixes, comunicar-se dins un món que a vegades els supera.
La Judy, que no havia estat ben atesa durant els anys que va estar interna en un psiquiàtric, va fer moltes millores quan va començar a anar al centre. La seva capacitat comunicativa va evolucionar, i ella era més feliç; més conscient del que passava la seu voltant.
Era independent i autodidacta. Durant divuit anys va fer escultures utilitzant objectes que trobava, i els ajuntava uns amb els altres lligant-los amb diferents fils i teixits; mostrant la seva única i personal visió. Ningú no sabia què era el que volia transmetre realment; ella era una “outsider artist”, el que buscava és expressar-se. I actualment les seves obres es poden trobar a diferents museus d’arreu del món.

Fa reflexionar sobre l’aïllament que poden sentir les persones amb una discapacitat, i com a través de l’art poden trobar una manera de fugir i d’una manera o altre de restaurar la comunicació. Crec que un molt bon exemple d’aquest fet és la resposta d’un dels artistes del centre, en Donald Mitchel, que dibuixa sistemàticament moltes persones a totes les seves obres i que quan li pregunten “per què dibuixes a tanta gent?” ell respon “estic intentant perdre’m”. Aquesta resposta fa que t’adonis que si que saben la finalitat de les seves obres; tenen un objectiu concret.
És molt sorprenent també el lligam que es crea entre les persones que treballen al Creative Growth Center; els artistes i ells desenvolupen una comunicació molt especial, fruit de tants anys de convivència diària.

Crec que és un documental que val molt la pena i que m'ha fet reflexionar molt. No he pogut trobar-lo per poder veure'l un altre cop, però aquest enllaç porta al tràiler del vídeo, i també he trobat interessant la pàgina web del Creative Growth Art Center; ja que mostren les seves activitats, la seva història i quins són els seus objectius.

Debats

Avui a comunicació oral, escrita i digital ens han presentat un nou repte; hem de fer un debat en grups de deu persones sobre un tema relacionat amb l'educació.
Per tal de tenir un exemple, hem vist un vídeo de la lliga de debats universitaris.



Durant el vídeo hem pogut observar l'estructura d'un debat; com s'organitzen els torns de paraula, l'estratègia que els oradors segueixen, el registre que utilitzen i la seva actitud.
Als equips hi havia els oradors, que eren els que defensaven una postura determinada, els investigadors i una persona de suport.
M'ha semblat un vídeo interessant ja que ens ha servit per poder veure un debat de veritat, jo ja n'havia vist de debats, però aquest m'ha semblat molt més formal que els que jo havia vist anteriorment. A més, ens hem pogut adonar del tipus de registre que utilitzen els oradors i les diferents estratègies que segueixen.

Diferències entre oral i escrit

Fa unes setmanes vam estar parlant sobre els diferències entre el codi oral i el codi escrit. Per conèixer aquestes diferències hem de:

1. Comparar les situacions de comunicació oral i les escrites (característiques contextuals perquè es refereixen al context de la comunicació).
2. Comparar les característiques gramaticals dels textos orals i escrits (característiques textuals perquè fan referència al missatge de la comunicació).

Al fer la comparació ens adonem que són moltes les diferències entre el codi oral i el codi escrit. Les principals pod´riem dir que són:

1. Codi oral: Es transmet a través del canal auditiu, hi ha una gran utilització de codis no verbals i a més hi ha un adequació oral (estàndard)
2. Codi escrit: Es té més en compte el lèxic que s'utilitza, hi ha una preparació prèvia (selecció de la informació; coherència i cohesió i recursos extralingüístics) i tenen una estructura més marcada.

Hi ha un altre tipus de comunicació que es troba enmig d'aquestes dues situacions, que és l'exposició oral. L'exposició oral presenta característiques de tots dos codis; ja que per exemple requereix una preparació prèvia (selecció de la informació, etc) com el codi escrit, però també ha de tenir molt en compte la utilització dels codis o verbals i també es transmet pel canal auditiu, com en el codi oral.

Les classes que hem dedicat a parlar sobre les diferències entre els codis m'han semblat útils, ja que personalment m'han servit de recordatori de les seves característiques. Junt amb les classes sobre la lectura en veu alta i el llibre "Com parlar bé en públic" crec que em serà d'utilitat a l'hora de fer una exposició oral.
Aquestes característiques ja me les havia estudiat vàries vegades a l'escola, però sempre se m'han oblidat, però ara, com que les hem repetit vàries vegades i ho hem tractat des de diferents punts de vista crec que les recordaré més fàcilment.

Estimada Marta, Miquel Martí i Pol (Audacity + Movie Maker)

A la classe de gestió de la comunicació i TIC vam utilitzar el programa Audacity i el Movie MAker per a fer un muntatge amb un poema (en el meu cas de Miquel Martí i Pol).
Primer vam escollir un poema que ens agradés, i amb el programa Audacity vam enregistrar la nostra veu mentre el recitàvem. Aleshores vam escollir una cançó i la vam afegir, de manera que la nostra veu quedés combinada amb la cançó (en el meu cas, "Only time", d'Enya).
Després d'exportar l'arxiu l'hem importat al Movie Maker, i també hi importem una imatge que tingui alguna relació amb el poema.
Finalment podem afegir text a la imatge, per tal que el poema aparegui escrit al mateix temps que la veu les pronuncia.



Aquests dos programes em semblen útils. El Movie Maker ja el coneixia, encara que no l'utilitzo gaire, però fins ara desconeixia l'Audacity, que em serà molt útil per assajar algunes de les recitacions i lectures en veu alta que haurem de fer durant el curs. Moltes vagades sentir com ho pronunciem ajuda a que ens adonem dels propis errors i els poguem millorar.

La Natàlia Nolla ha escollit una poema que m'ha agradat especialment. Deixo l'enllaç a la seva entrada per tal que el pogueu veure.

L'escola mata la creativitat?

Fa una parell de setmanes vam veure un vídeo d'una conferència d'en Sir Ken Robinson. Al principi em vaig fixar més en "què" deia que en "com" ho deia, però ara, al llegir el llibre "Com parlar bé en públic" i reflexionar més sobre el vídeo m´he adonat que potser em fixava en les parts equivocades.

I és que ell és un bon exemple d'un bon comunicador; de fet, reuneix la majoria de les característiques que vam dir que un bon comunicador havia de tenir.
Té una bona expressivitat corporal, mira al públic quan parla, no es mostra nerviós; s'expressa amb naturalitat i té sentit de l'humor...
A més, durant la seva conferència marca molt la introducció, el cos de la xerrada i les conclusions, i tot ho acompanya amb molt bons exemples (sovint amb tons humorístics) que fan que tot sigui més amè i entenedor; deixant clar els punts importants de que està dient.

Podem concloure, per tant, que ell és un bon exemple a seguir a l'hora de realitzar futures exposicions.

Qui ets tu?

Pinta un somriure al Sol, que el vegi tothom

Potser pel fet que eren els primers dies a la universitat i que tot em semblava nou, inquietant i curiós recordo perfectament el moment en que vaig conèixer la Laura.
El que més em va sobtar va ser el seu somriure, que transmet pau, serenitat; una dolçor que recorda la innocència d'un infant, i que, per sobre de tot, s'encomana.
Els cabells recollits ens deixen veure uns ulls foscos, sempre mig tancats per l'efecte de les seves galtes molsudes.
Té un caminar decidit, que es correspon amb el fort caràcter que ella diu que té, però encara no ens ha mostrat.
En aquests pocs dies he après l'important que és per ella l'amistat, estimar i ser estimada. Aquesta manera d'entendre la vida l'ha dut a ser una persona molt sensible, preocupada per l'entorn, que veu el món amb ulls atents i crítics; una persona a qui no li passen desapercebuts els detalls ja que són els elements bàsics de la seva vida, els sap valorar i fer-los especials.
Potser és massa idealista, i aspira a un món tranquil i perfecte, i es pren sovint les coses massa a pit, se sent massa responsable del que passa al seu voltant...i s'endú decepcions, però el seu pas ferm la farà seguir endavant i podrà aprendre dels seus errors, que no són més que fruits de la seva curiositat.

Competència comunicativa

Durant la darrera classe de comunicació oral, escrita i digital també vam parlar de la comunicació; concretament de la competència comunicativa.
Aprofitant que durant l'última classe de gestió de la comunicació i TIC vam aprendre a embedir presentacions al blog, he fet una presentació utilitzant el Google Docs on explico els continguts de la classe:

Què és llengua? Què és llenguatge?

A la darrera classe de Comunicació oral, escrita i digital primer vam parlar sobre les diferències entre llengua i llenguatge.
A partir del capítol "El lenguaje y las lenguas" de l'obra "Linguística" de Jesús Tusón podem arribar a trobar les definicions correctes:

El LLENGUATGE és el medi d'expressió i comunicació més extens dels éssers humans. Ens permet reduir i ordenar les percepcions del nostre entorn, fet que el converteix en un element bàsic en la constitució del nostre pensament i en un suport de la nostra memòria (tant individual com col·lectiva).

La LLENGUA és un sistema de signes que ens determina i ordena la nostra percepció del món i ens fa possible la formació d'una identitat personal.

La descripció

La setmana passada a classe de comunicació oral, escrita i digital vam parlar de la descripció, un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, sentiments,etc.
La seqüència descriptiva pot ser la dominant en un text, però acostuma a aparèixer combinada amb altres seqüències.
Hi ha dues classes de descripció:
- La DESCRIPCIÓ OBJECTIVA, on l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, limitant-se a descriure de la manera més objectiva possible. Aquest tipus de descripció és la pròpia dels textos acadèmics i científics.
- La DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA, on l'autor reflecteix el que li suggereix l'objecte que descriu. Normalment tenen una finalitat estètica.

Els textos descriptius segueixen una estructura fixe:
1. ESTABLIMENT DEL TEMA, on es presenta l'objecte com un tot
2. CARACTERITZACIÓ, a través de la qual es distingeixen les qualitats i les propietats de l'objecte que estem descrivint.
3. RELACIÓ AMB EL MÓN EXTERIOR, tant pel que fa a l'espai i el temps com a les diferents associacions amb altres objectes (com per exemple les comparacions)

Al fer un text descriptiu, hem de seguir uns passos:
A. IDEAR, explorar la situació. En hem de fixar en el propòsit del text (amb quin objectiu l'estem escrivint) i el el contingut (la descripció ha de respondre a unes preguntes determinades)
B. ORDENAR tota la informació que hem obtingut.
C. TEXTUALITZAR, és a dir, la redacció del text descriptiu

Finalment, vam tractar les tècniques descriptives que es podien utilitzar a l'hora de fer un text descriptiu, com l'adjectivació, les enumeracions o recursos expressius com les comparacions i les personificacions.

Durant la classe vam escoltar diferents cançons en les que hi apareixien descripcions; vam llegir fragments de llibres on es feien diferents tipus de descripcions; ens vam adonar que la poesia virtual també és una altre manera de comunicar-nos; vam sentir el conte "Abiyoyo" explicat i cantat per Xesco Boix i vam veure el vídeo d'una de les cançons més populars d'aquest estiu "Summercat", on, encara que abans no en n'haguéssim adonat, també hi apareix una descripció.

Escoltant les cançons, em va venir al cap una cançó que jo sentia sovint a casa de petita, "Noia de porcellana" d'en Pau Riba. L'he buscada al Youtube i l'he embedit al blog per qui no la conegui.



La descripció que vam fer d'en Xesco Boix em va encuriosir, aleshores vaig buscar per la xarxa informació sobre la seva manera de veure la vida, i el seu interès pels més petits. I vaig trobat una pàgina web molt complerta sobre ell. Clicant a l'enllaç es pot arribar a la pàgina web sobre en Xesco Boix

Gramàtiques del silenci

Durant la segona part de la classe, a partir del fragment "Gramàtiques del silenci" de l'obra "La festa dels sentits" d'en Sebastià Serrano vam arribar a les conclusions següents:

Actualment, la comunicació no verbal s'ha convertit en una eina molt important en la nostra activitat comunicativa.
1. Tot i que durant el passat el llenguatge no verbal no tingués importància, les noves tecnologies han impulsat l'interès per explorar aquest tipus de comunicació.

2. L'aportació del llenguatge al procés comunicatiu és molt més petita que l'aportació del llenguatge no verbal; és a dir, sovint ens expressem millor amb el llenguatge no verbal (to de la veu, sentits...) que amb qualsevol altre tipus de llenguatge.

3. La persona que comunica correctament és la persona que utilitza tot el cos per comunicar-se (utilitzant tots els tipus de llenguatge).

4. La comunicació verbal i la no verbal es distribueixen els papers a l'hora de transmetre la informació. Quan informem sobre fets objectius utilitzem el llenguatge verbal; en canvi, per presentar fets subjectius (estat d'ànim, emocions, desitjos...) utilitzem amb més freqüència el llenguatge no verbal.

5. Enganyar quan utilitzem el llenguatge verbal és fàcil, però amb el no verbal ens delatem (ja que mostra els nostres sentiments reals).

Com a conclusió podem afirmar que la comunicació no verbal és molt important a l'hora de comunicar-nos; de fet és l'eina a través de la quan transmetem més informació. Un bon orador ha de saber com utilitzar i interpretar (la del públic) la comunicació no verbal, ja que aquesta és la que mostra els aspectes subjectius i a més sempre mostra la veritat (podem mentir amb les nostres paraules, amb la comunicació verbal, però els nostres gestos, la manera de parlar, el to de veu (comunicació no verbal) ens delata.

El bon comunicador

La setmana passada, durant la primera part de la classe de comunicació oral, escrita i digital vam fer una activitat en grup en la que havíem de pensar en una persona que segons el nostre parer, fos bon comunicador o bona comunicadora.
Amb tots els noms apareguts i posant en comú totes les característiques que crèiem que els feien bons comunicadors vam poder arribar a la conclusió que la persona que es comunica correctament és aquella persona amb una bona expressivitat corporal, un correcte to de veu, que s'expressa amb naturalitat, amb una bona dicció, amb claredat i que té sentit de l'humor.
jo vaig escollir a en Carles Capdevila, ja que crec que reuneix les característiques d'un bon comunicador.

Tot i que jo vaig escollir a en Carles Capdevila, els meus companys en van escollir d'altres, de comunicadors, com per exemple la Laia Blanco, que va escollir a l'Andreu Buenafuente i a en Ferran Monegal.

Qui sóc jo?

Durant la primera classe hem hagut de respondre a una pregunta que crec que només ens plategem en moments decisius de la nostra vida...qui sóc jo?
Personalment, m'ha costat molt començar a escriure una resposta; en un principi perquè creia que es podia enfocar de maneres molt diferents i "no sabia per on començar", però al cap d'una estona m'he adonat que el motiu pel qual em costava tant trobar les idees adequades és que no tinc gens clar qui sóc...
M'és molt fàcil definir-me com a "filla de...", "germana de..." o "amiga de..." enumerar les meves qualitats i els meus defectes; o explicar les meves aficions, perquè sempre recorro als mateixos tòpics, però a l'hora de la veritat no tinc una idea clara sobre mi mateixa. Així doncs, crec que el fet de començar a descobrir qui sóc es convertirà en la meva meta personal d'aquest any...