L'altre dia, mentre anava caminant pel carrer, vaig veure una dona que intentava desesperadament que el seu fill (que cridava histèric) tornés a pujar al cotxet. Com que no ho aconseguia, la mare al final li va dir "et juro que faré TOT el que tu vulguis si puges al cotxet". Aleshores el nen va parar de cridar, es va posar al cotxet, es va lligar a ell mateix, va mirar a la seva mare als ulls amb tota la tranquil·litat del món i li va dir: "vull baixar".
Després d'haver rigut durant uns 10 minuts pensat en la genialitat de la reacció del nen vaig arribar a la conclusió el que a mi, el que em crida més l'atenció del infants és la seva innocència, la seva despreocupació i tranquil·litat davant de certes ciutuacions.
M'agradaria veure aquest nen d'aquí a uns anys; tinc plena confiança que arribarà ben lluny!
M'agrada el fet que tots puguem explicar diverses experiències que hem pogut tenir durant el quatrimestre, no només les de classe, sinó també les que passes fora de la universitat. Us deixo l'enllaç a una de les entrades de la Patrícia, on explica com va ser el seu primer dia coma a monitora a l'esplai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada