L'escola mata la creativitat?

Fa una parell de setmanes vam veure un vídeo d'una conferència d'en Sir Ken Robinson. Al principi em vaig fixar més en "què" deia que en "com" ho deia, però ara, al llegir el llibre "Com parlar bé en públic" i reflexionar més sobre el vídeo m´he adonat que potser em fixava en les parts equivocades.

I és que ell és un bon exemple d'un bon comunicador; de fet, reuneix la majoria de les característiques que vam dir que un bon comunicador havia de tenir.
Té una bona expressivitat corporal, mira al públic quan parla, no es mostra nerviós; s'expressa amb naturalitat i té sentit de l'humor...
A més, durant la seva conferència marca molt la introducció, el cos de la xerrada i les conclusions, i tot ho acompanya amb molt bons exemples (sovint amb tons humorístics) que fan que tot sigui més amè i entenedor; deixant clar els punts importants de que està dient.

Podem concloure, per tant, que ell és un bon exemple a seguir a l'hora de realitzar futures exposicions.