dotSub: Halo, de Beyoncé

Aquest és l'exemple que vam realitzar per mostrar com funciona el lloc web DotSub.
És la traducció del videoclip "Halo" de la Beyoncé. Un cop vam tenir feta la traducció de la cançó (que també vam fer nosaltres), el que va costar més va ser la transcripció, ja que requeria molta paciència per anar calculant durant quant segons havíen d'aparèixer les paraules a la pantalla, per exemple. Però després de dues hores i mitja de transcriure el vídeo, aquest n'és el resultat!

DotSUB

Aquesta és la nostra presentació de la pàgina web DotSUB.




El dotSub és eina (és un bon exemple de web 2.0) gratuïta que permet traduir el contingut d'un vídeo a qualsevol llengua a traves dels subtítols que els usuaris afegeixen a la part inferior dels vídeos.
Aquest programa va sorgir quan el seu fundador es va adonar del poder que poden tenir els vídeos i les pel·lícules independents que tots els països poden fer arreu del món i la utilitat que podria tenir el fet de poder traduir-los a qualsevol llengua.

El treball m'ha sigut útil, ja que jo no coneixia aquesta eina, i ara, la conec i la se utilitzar. La transcripció dels vídeos requereix molta paciència i no sé si realment la realitzaré moltes vegades; però el que si que faré sovint és veure vídeos, pel·lícules independents d'arreu del món i documentals que em semblin interessants (en aquesta pàgina he trobat vídeos traduïts que no havia trobat a altres pàgines o que els havia trobat fraccionats).

Els meus companys van parlar d'altres eines (que he explicat en una altra entrada). Els companys amb els que formem la nostra Blocosfera han tractat altres recursos: la Maria Vallès i la Natàlia Nolla han tractat el Softcatalà, l'Albert Isanta l'Igoogle i la Laia Blanco el Doodle.

Estructura del discurs

L'altre dia, a la classe de comunicació oral, escrita i digital vam parlar sobre l'estructura del discurs.



La classe em va semblar útil, perquè sé que després tots aquests coneixements els podré utilitzar durant les exposicions orals; com que sé que tenen una finalitat, em semblen interessants. A més ara em vaig adonant de tots els àmbits que es relacionen amb parlar en públic (que serà molt present en el nostre futur com a mestres).

Cmap Tools: El programari lliure

Aprofitant que durant una de les últimes classes vam aprendre a utilitzar el Cmap Tools, he fet un esquema per tal de fer una breu explicació del programari lliure.




El CMap Tools és un programa que en un principi m'ha costat d'utilitzar. És útil perquè fa molt fàcil el procés per a fer esquemes i mapes conceptuals, però crec que no es gaire flexible amb les possibilitats que ofereix, encara que potser sóc jo la que hauria d'utilitzar-lo més per tal d'acostumar-m'hi i aprendre a fer-lo servir.
M'ha sigut còmode poder utilitzar-lo per publicar el mapa conceptual al blog, és a dir, crec que és útil quan vols fer esquemes que han d'anar a parar a la xarxa, però per fer mapes amb els meus apunts, per exemple, m'és més útil i ràpid fer-los a mà.

El meu mapa conceptual parla sobre el Programari lliure, però el d'una de les meves companyes, el de la Maria Vallès, és un mapa conceptual sobre els diferents aspectes que hem tractat a gestió de la comunicació i TIC.

Por la vida de mi hermana, Jody Picoult

Aquesta novel·la de Jodi Picoult presenta una sèrie de plantejaments ètics molt importants. No vull revelar tota la història, sinó només fer una breu sinopsi (per si algú se'l volgués llegir). Crec que és un llibre molt recomanable ja que et fa platejar preguntes que d'altra manera potser no se t'haguessin acudit mai. Et fa reflexionar sobre el valor de la vida i fa que t'adonis que el rol de pares comporta algunes decisions que poden arribar a ser molt difícils...

Si utilitzes un dels teus fills per salvar la vida d'un altre; ets una bona mare, o una de les pitjors? Poden un pare o una mare estimar massa? O tant amor no és mai suficient?
L'Anna Fitzgerald no està malalta, encara que ho podria semblar. Tot i només tenir tretze anys, ha suportat innumerables operacions, injeccions i transfusions per a que la seva germana gran, la Kate, pugui sobreviure d'alguna manera a la leucèmia que pateix de de petita.
L'Anna, com que és genèticament compatible amb la seva germana, va ser la candidata idònia per ser la donant del trasplantament de medul·la de la Kate, assumint així un paper que no havia qüestionat fins a dia d'avui. Com la majoria d'adolescents l'Anna s'està començant a plantejar qui és realment. Però diferència dels altres, ella sempre ha estat definida en funció de la Kate. És ara quan pren una decisió que resulta impensable davant de la resta del món; una decisió que destrossarà la seva família.

Aquest estiu van fer la versió cinematogràfica de la pel·lícula, tot i que té un final completament diferent i la versió del llibre és molt més bona, deixo el tràiler de la pel·lícula perquè també és molt interessant.

Com parlar bé en públic (Lectures en veu alta)

Avui a classe de comunicació oral, escrita i digital hem fet les lectures en veu alta d'uns fragments que nosaltres mateixos havíem escollit.
A mi em va costar escollir el fragment, però finalment em vaig decidir per una part d'un capítol del llibre "El noi del pijama de ratlles" de John Boyne. Avui, però a l'hora de sortir a llegir-lo l'última cosa en què pensava era en el fragment. He estat molt més pendent de "com" ho deia que de "què" deia.
Per a la lectura, m'han servit alguns dels consells que apareixen al llibre "com llegir en públic"; i m'he adonat de totes les coses que s'han de tenir en compte a l'hora de parlar davant d'altre gent. El que més he tingut present durant la lectura ha estat:

• Nervis: És important estar tranquil. Abans de sortir a llegir, he hagut de respirar fons unes quantes vegades per relaxar els nervis
• Tenir clar què has de dir: Sabia i havia assajat el que anava a dir (ho havia llegit diverses vegades prèviament)
  
• Característiques de la comunicació oral: S'ha de tenir present que el públic no té el text davant, de manera que la història només els arriba per la oïda, per això es important llegir a una velocitat moderada.
  
• Veu: És important alçar la veu de manera que tota la sala et pugui sentir. A més, també és important canviar el to de veu per donar èmfasi a un aspecte determinat, o per marcar els matisos del narrador o la veu dels diferents personatges.
  
• Interacció amb el públic: És important fixar-se en el públic, mirar-lo mentre parles per veure la seva reacció. El públic ha de notar que estas llegint per a ells

Pensant en com podria exemplificar una exposició oral he pensat en una part molt divertida d'un capítol de la sèrie de televisió "Friends", on un dels personatges "Ross", ha de fer una conferència a la universitat per primera vegada i demana consells als seus amics perquè no sap com dirigir-se als alumnes.
Aprofitant que l'altre dia a classe de gestió de la comunicació i TIC vam aprendre a utilitzar el Movie Maker per modificar audio, vídeos, etc. he seleccionat el fragment del capítol on es veuen més explícits els sues errors (el capítol està en anglès perquè no l'he trobat en castellà).

Imatges digitals

L'altre dia a classe vam estar parlant sobre les característiques bàsiques de les imatges anomenades mapa de bits (que són les que generem amb les càmeres de fotos, els scanners...)

1. Grandària: Quantitat de píxels que té la imatge (número de píxels horitzontals x número de píxels verticals)
2. Pes: El que ocupa la imatge (en memòria). Varia amb la mida i la qualitat.
3. Resolució: Relació entre el nombre de píxels i l'espai físic que ocupa.
4. Profunditat de color: Nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge
   

Aquestes imatges, les manipulem amb el programa informàtic lliure Gimp, que ens permetrà modificar i retallar les imatges, canviar-ne la mida, canviar els colors, crear imatges i logotips... També es podria arribar a utilitzar per manipular vectors, fer animacions senzilles i per editar vídeos.

Un tema que també vam tractar va ser la "recerca avançada" d'imatges al Google, que ens pot servir per buscar imatges amb una mida determinada, o que siguin un tipus de fitxer concret.

Personalment, va ser una classe que em va servir, tot i que hi ha algun concepte sobre les imatges de mapa de bits que no vaig acabar d'entendre. No coneixia el programa Gimp, que em va semblar molt útil; crec que podria estar bé que dediquéssim alguna classe a la modificació d'imatges (utilitzant el Photoshop o el mateix Gimp, ja que són molt útils, però a vegades no els utilitzem per falta de pràctica).

Google Docs: Treball col·laboratiu

Fa unes setmanes vam començar un treball col·laboratiu amb el Google Docs.
El Google Docs és una eina gratuïta de Google que permet realitzar totes les activitats bàsiques; pot funcionar com un programa semblant al Word, al Power Point, al Excel de Microsoft, etc. Permet, entre altres coses fer llistes amb vinyetes, ordenar per columnes, afegir taules, imatges, enllaços, vídeos i fórmules...

Tots aquests documents es poden editar des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet; accedint als teus documents, fulls de càlcul i presentacions sense la necessitat de tenir una USB. A més, garanteix que el treball es guardi amb seguretat, ja que disposa d'un mecanisme de guardat automàtic (no passaria res si el disc dur de l'ordinador s'espatlles,etc.)

Aquesta eina fan molt més fàcil els treballs col·laboratius, ja que en un treball d'aquest tipus ha d'haver una interacció constant amb la resta del grup (valorant possibles idees, fent reflexions i revisant els docuements...). Google Docs permet compartir un document amb diverses persones de manera que qualsevol membre del grup pugui visionar i modificar si cal qualsevol part del treball.

Aquests membres del grup poden fer canvis a l'hora; per això inclou una barra lateral de xat, i la revisió dels documents permet saber qui ha modificat cada part.

Per al nostre treball col·laboratiu, nosaltres hem escollit el tema de "els ordinadors portàtils a l'aula" i hem fet una presentació que tracta els temes principals de l'anomenat projecte 1x1.



A més, també amb el Google Docs, hem fet un formulari de 5 preguntes a partir de la informació que hem recollit mentre fèiem la presentació, que tots els membres del grup hem realitzat

Personalment, crec que és una eina molt útil, ja que ens ha permès fer un treball on tots hi hem pogut col·laborar sense la necessitat de trobar-nos en un mateix lloc; tothom ha pogut anar visionant i anar fent canvis i recomanacions al mateix temps que anàvem fent el treball.
Google Docs s'ha convertit en una eina que utilitzo molt sovint, ja que em permet avançar treballs des de qualsevol ordinador sense patir els problemes d'haver de portar sempre un llapis de memòria que a vegades no són compatibles amb alguns ordinadors; el fet que també tingui un corrector ortogràfic m'ha facilitat molt la feina.

¿Qué tienes debajo del sombrero?

Aquest documental de la Lola Barrera i l’Iñaki Peñafiel explica la vida de Judy Scott, una escultora nord-americana de 62 anys a la que li arriba el reconeixement internacional després d’haver estat 36 anys internada en una institució psiquiàtrica. La Judy té la Síndrome de Down i és sordmuda, i la seva història (narrada al documental per la seva germana bessona Joyce) és una mostra de com l’art es pot convertir en un mitjà de comunicació.

Al vídeo mostren l’associació Creative Growth Art Center (situada a Califòrnia), un centre que el que fa és proporcionar els medis necessaris per a desenvolupar la creativitat a totes les persones que hi acudeixen; promouen l’art com una eina de comunicació.

És un documental molt impactant, on es pot veure a un grup de persones que el que volen és trobar-se a elles mateixes, comunicar-se dins un món que a vegades els supera.
La Judy, que no havia estat ben atesa durant els anys que va estar interna en un psiquiàtric, va fer moltes millores quan va començar a anar al centre. La seva capacitat comunicativa va evolucionar, i ella era més feliç; més conscient del que passava la seu voltant.
Era independent i autodidacta. Durant divuit anys va fer escultures utilitzant objectes que trobava, i els ajuntava uns amb els altres lligant-los amb diferents fils i teixits; mostrant la seva única i personal visió. Ningú no sabia què era el que volia transmetre realment; ella era una “outsider artist”, el que buscava és expressar-se. I actualment les seves obres es poden trobar a diferents museus d’arreu del món.

Fa reflexionar sobre l’aïllament que poden sentir les persones amb una discapacitat, i com a través de l’art poden trobar una manera de fugir i d’una manera o altre de restaurar la comunicació. Crec que un molt bon exemple d’aquest fet és la resposta d’un dels artistes del centre, en Donald Mitchel, que dibuixa sistemàticament moltes persones a totes les seves obres i que quan li pregunten “per què dibuixes a tanta gent?” ell respon “estic intentant perdre’m”. Aquesta resposta fa que t’adonis que si que saben la finalitat de les seves obres; tenen un objectiu concret.
És molt sorprenent també el lligam que es crea entre les persones que treballen al Creative Growth Center; els artistes i ells desenvolupen una comunicació molt especial, fruit de tants anys de convivència diària.

Crec que és un documental que val molt la pena i que m'ha fet reflexionar molt. No he pogut trobar-lo per poder veure'l un altre cop, però aquest enllaç porta al tràiler del vídeo, i també he trobat interessant la pàgina web del Creative Growth Art Center; ja que mostren les seves activitats, la seva història i quins són els seus objectius.