Avui a comunicació oral, escrita i digital ens han presentat un nou repte; hem de fer un debat en grups de deu persones sobre un tema relacionat amb l'educació. Per tal de tenir un exemple, hem vist un vídeo de la lliga de debats universitaris.
Durant el vídeo hem pogut observar l'estructura d'un debat; com s'organitzen els torns de paraula, l'estratègia que els oradors segueixen, el registre que utilitzen i la seva actitud. Als equips hi havia els oradors, que eren els que defensaven una postura determinada, els investigadors i una persona de suport. M'ha semblat un vídeo interessant ja que ens ha servit per poder veure un debat de veritat, jo ja n'havia vist de debats, però aquest m'ha semblat molt més formal que els que jo havia vist anteriorment. A més, ens hem pogut adonar del tipus de registre que utilitzen els oradors i les diferents estratègies que segueixen.
Fa unes setmanes vam estar parlant sobre els diferències entre el codi oral i el codi escrit. Per conèixer aquestes diferències hem de:
Comparar les situacions de comunicació oral i les escrites (característiques contextuals perquè es refereixen al context de la comunicació).
Comparar les característiques gramaticals dels textos orals i escrits (característiques textuals perquè fan referència al missatge de la comunicació).
Al fer la comparació ens adonem que són moltes les diferències entre el codi oral i el codi escrit. Les principals pod´riem dir que són:
Codi oral: Es transmet a través del canal auditiu, hi ha una gran utilització de codis no verbals i a més hi ha un adequació oral (estàndard)
Codi escrit: Es té més en compte el lèxic que s'utilitza, hi ha una preparació prèvia (selecció de la informació; coherència i cohesió i recursos extralingüístics) i tenen una estructura més marcada.
Hi ha un altre tipus de comunicació que es troba enmig d'aquestes dues situacions, que és l'exposició oral. L'exposició oral presenta característiques de tots dos codis; ja que per exemple requereix una preparació prèvia (selecció de la informació, etc) com el codi escrit, però també ha de tenir molt en compte la utilització dels codis o verbals i també es transmet pel canal auditiu, com en el codi oral.
Les classes que hem dedicat a parlar sobre les diferències entre els codis m'han semblat útils, ja que personalment m'han servit de recordatori de les seves característiques. Junt amb les classes sobre la lectura en veu alta i el llibre "Com parlar bé en públic" crec que em serà d'utilitat a l'hora de fer una exposició oral. Aquestes característiques ja me les havia estudiat vàries vegades a l'escola, però sempre se m'han oblidat, però ara, com que les hem repetit vàries vegades i ho hem tractat des de diferents punts de vista crec que les recordaré més fàcilment.
A la classe de gestió de la comunicació i TIC vam utilitzar el programa Audacity i el Movie MAker per a fer un muntatge amb un poema (en el meu cas de Miquel Martí i Pol). Primer vam escollir un poema que ens agradés, i amb el programa Audacity vam enregistrar la nostra veu mentre el recitàvem. Aleshores vam escollir una cançó i la vam afegir, de manera que la nostra veu quedés combinada amb la cançó (en el meu cas, "Only time", d'Enya). Després d'exportar l'arxiu l'hem importat al Movie Maker, i també hi importem una imatge que tingui alguna relació amb el poema. Finalment podem afegir text a la imatge, per tal que el poema aparegui escrit al mateix temps que la veu les pronuncia.
Aquests dos programes em semblen útils. El Movie Maker ja el coneixia, encara que no l'utilitzo gaire, però fins ara desconeixia l'Audacity, que em serà molt útil per assajar algunes de les recitacions i lectures en veu alta que haurem de fer durant el curs. Moltes vagades sentir com ho pronunciem ajuda a que ens adonem dels propis errors i els poguem millorar.
La Natàlia Nolla ha escollit una poema que m'ha agradat especialment. Deixo l'enllaç a la seva entrada per tal que el pogueu veure.
L'altre dia a seminari vam fer un cinefòrum de la pel·lícula Billy Elliot. En Billy és un noi que se sent més atret pel ball que per la boxa. La seva professora de ballet s'adona que en noi té un gran talent i decideix donar-li classes d'amagat del seu pare i el seu germà. Aquests, però, ho descobreixen i obliguen a Billy a apartar-de d'aquell món tan poc viril.
La pel·lícula tracta diferents temes que ens han servit per fer un debat durant la classe de seminari:
Com s'ensenya a "ser home" i com socialment s'hi associen unes activitats determinades, uns valors i unes maneres de viure.
Rebuig social i qüestionament de l'orientació sexual quan algú no compleix els rols masculins i femenins. Socialment s'atribueixen determinades característiques en funció de si ets home o dona.
Crisi de la masculinitat quan la funció social dels homes es veu qüestionada pels canvis socials. La pel·lícula mostra les dures condicions de vida i de la precarietat laboral. El pare d'en Billy es veu qüestionat cada dia, no es reconeix la seva feina (ja que estan en vaga), i per tant no pot portar diners a casa. A més, el seu fill comença a fer un esport considerat per noies. Aquesta frustració el port a descarregar la seva impotència de manera violenta en algunes ocasions.
Importància de l'autoestima i la satisfacció de ser un mateix.
Procés d'autoafirmació personal d'en Billy.
Tots aquests temes estan relacionats amb l'educació. Nosaltres com a mestres hem de treballar per aconseguir trencar aquests rols tan marcats sobre les activitats destinades a cada gènere. L'educació infantil és una molt bona etapa per començar a plantejar aquests temes als infants (no de manera directa, sinó amb activitats i conversant amb ells) per tal de fomentar que es produeixin canvis en el futur.
És una pel·lícula que ja havia vist diverses vegades. Però crec que mai havia aprofundit tant en el seu contingut; va ser interessant poder comentar entre tots els diferents aspectes "amagats" que hi trobàvem.
L'altre dia a seminari vam haver de fer una activitat que em va cridar l'atenció. Vam haver d'apuntar tots els sons que podíem sentir durant el trajecte des de casa nostra fins a la universitat. Em va cridar l'atenció perquè vaig sentir sons que mai havia sentit, ja que normalment porto els auriculars posats i la meva música no em permet sentir res més. Vaig sentir ocells, què deia la gent, el soroll de les meves passes (so que vaig trobar molt relaxant), tots els sons que se senten al metro i als ferrocarrils...Trobo que és una activitat que va estar bé, ja que em va fer adonar de totes les coses que passen pel meu voltant sense que jo ni m'he n'adoni, està bé deixar de fer les coses "automàticament" de tant en tant.
Per grups, havíem de pensar una activitat per a realitzar amb els alumnes d'educació infantil amb la que aquests treballessin les qualitats del so. La qualitat que jo vaig escollir va ser la intensitat.
La meva activitat està destinada a nens i nenes de P4, i el seu objectiu és el reconeixement; ja que els nens i nenes s'han de moure d'una manera determinada en funció de la intensitat de la música.
Per a dut a terme l'activitat només ens cal una cançó (en el meu cas la Marxa Radetzky, de Johann Strauss). Primer escoltem la cançó i els demanem que estiguin ben atents. Després els indiquem que quan la música soni fort aixequin els braços ben enlaire, i que quan soni fluix s'ajupin (quasi en posició fetal). Un cop s'hagi fet unes quantes vegades, els indiquem que ara faran dues rotllanes; quan la música soni forta la rotllana de fora és la que es mourà i la de dins es quedarà quieta, quan la música soni fluixa, la rotllana de dins és la que es mourà, i la de fora es quedarà quieta. Un cop s'hagi fet vàries vegades canviem l'activitat. Ara, quan la música soni forta hauran de córrer per la classe i quan soni fluixa parar-se completament ("congelar-se"). Un cop els nens hagin entès bé l'activitat, la mestra pot anar escollint a un "director" (un cada vegada), que és qui triarà què faran els companys depenent si la música sona forta o fluixa (per exemple caminar ràpidament quan soni forta i anar molt a poc a poc quan soni fluixa,etc). Un cop haguem escollit uns quants "directors", per tal de tornar a la tranquil·litat es pot fer un massatge: quan la música soni forta el faran amb la mà plana (simulant grans passes d'elefant), i quan soni fluixa el faran amb les puntes dels dits (simulant les passes de les formigues).
Aquesta és l'activitat que jo he preparat per las alumnes de P4, però un dels meus companys, l'Albert Isanta, ha fet una entrada relacionada amb la música on ha proposat una activitat, aquest cop , però destinada a nosaltres.
L'altre dia, mentre anava caminant pel carrer, vaig veure una dona que intentava desesperadament que el seu fill (que cridava histèric) tornés a pujar al cotxet. Com que no ho aconseguia, la mare al final li va dir "et juro que faré TOT el que tu vulguis si puges al cotxet". Aleshores el nen va parar de cridar, es va posar al cotxet, es va lligar a ell mateix, va mirar a la seva mare als ulls amb tota la tranquil·litat del món i li va dir: "vull baixar".
Després d'haver rigut durant uns 10 minuts pensat en la genialitat de la reacció del nen vaig arribar a la conclusió el que a mi, el que em crida més l'atenció del infants és la seva innocència, la seva despreocupació i tranquil·litat davant de certes ciutuacions. M'agradaria veure aquest nen d'aquí a uns anys; tinc plena confiança que arribarà ben lluny!
M'agrada el fet que tots puguem explicar diverses experiències que hem pogut tenir durant el quatrimestre, no només les de classe, sinó també les que passes fora de la universitat. Us deixo l'enllaç a una de les entrades de la Patrícia, on explica com va ser el seu primer dia coma a monitora a l'esplai.
Fa una parell de setmanes vam veure un vídeo d'una conferència d'en Sir Ken Robinson. Al principi em vaig fixar més en "què" deia que en "com" ho deia, però ara, al llegir el llibre "Com parlar bé en públic" i reflexionar més sobre el vídeo m´he adonat que potser em fixava en les parts equivocades.
I és que ell és un bon exemple d'un bon comunicador; de fet, reuneix la majoria de les característiques que vam dir que un bon comunicador havia de tenir. Té una bona expressivitat corporal, mira al públic quan parla, no es mostra nerviós; s'expressa amb naturalitat i té sentit de l'humor... A més, durant la seva conferència marca molt la introducció, el cos de la xerrada i les conclusions, i tot ho acompanya amb molt bons exemples (sovint amb tons humorístics) que fan que tot sigui més amè i entenedor; deixant clar els punts importants de que està dient.
Podem concloure, per tant, que ell és un bon exemple a seguir a l'hora de realitzar futures exposicions.
A educació plàstica vam haver d'escollir un objecte que fos significatiu per a nosaltres i transformar-lo. Jo vaig escollir un avió de joguina. L'avió no era meu, el vaig comprar ja que no volia fer malbé cap de les joguines que guardo de quan era petita; el meu era un objecte metafòric.
Per tal de transformar aquest avió, l’he relacionat amb “el viatge de la vida”. Per a donar-li significat, primer he folrar algunes zones de la part superior de l’avió (que era de color groc) amb un paper adhesiu de color blau fosc, un color que representa tranquil·litat, calma i estabilitat; sentiments dels que m’agradaria envoltar-me més sovint.
Aleshores he tret les hèlix de l’avió i hi he col·locat dues boles de plàstic que representen els meus somnis, i els meus records; dues coses que acompanyen sempre les persones durant la vida. Dins de la bola dels somnis (he posat la paraula “somnis” a la bola amb lletres negres) hi he posat els meus somnis i les meves aspiracions amb papers de diferents colors. I després he fet el mateix amb l’altre bola (la dels records) on hi he escrit els records més significatius de la meva vida; els que m’han fet ser qui sóc avui dia. He folrat amb paper adhesiu marró (amb textura de vellut) una caixa llisa de color blanc, l’he muntat i li he enganxat uns cantells i una nansa de goma-espuma negra, per tal que semblés una maleta. A més, li he afegit enganxines amb els colors de les banderes de diferents països (els països on he estat, i alguns dels països als que vull anar). Aleshores, he tret els ninots que representaven els passatgers de l’avió i els he posat dins la maleta, amb l’objectiu de simbolitzar les persones que m’acompanyen (“equipatge”) durant el “viatge de la vida”.
Finalment, he posat tres pots petits de plàstic amb un tap de rosca a l’espai que ocupaven els ninots dins l'avió, on hi he posat uns petits papers de clor blanc, simbolitzant les coses més importants, el que hi ha a l'ànima (simbolitzant l’interior de l’avió com a ànima).
Potser pel fet que eren els primers dies a la universitat i que tot em semblava nou, inquietant i curiós recordo perfectament el moment en que vaig conèixer la Laura. El que més em va sobtar va ser el seu somriure, que transmet pau, serenitat; una dolçor que recorda la innocència d'un infant, i que, per sobre de tot, s'encomana. Els cabells recollits ens deixen veure uns ulls foscos, sempre mig tancats per l'efecte de les seves galtes molsudes. Té un caminar decidit, que es correspon amb el fort caràcter que ella diu que té, però encara no ens ha mostrat. En aquests pocs dies he après l'important que és per ella l'amistat, estimar i ser estimada. Aquesta manera d'entendre la vida l'ha dut a ser una persona molt sensible, preocupada per l'entorn, que veu el món amb ulls atents i crítics; una persona a qui no li passen desapercebuts els detalls ja que són els elements bàsics de la seva vida, els sap valorar i fer-los especials. Potser és massa idealista, i aspira a un món tranquil i perfecte, i es pren sovint les coses massa a pit, se sent massa responsable del que passa al seu voltant...i s'endú decepcions, però el seu pas ferm la farà seguir endavant i podrà aprendre dels seus errors, que no són més que fruits de la seva curiositat.
Durant la darrera classe de comunicació oral, escrita i digital també vam parlar de la comunicació; concretament de la competència comunicativa. Aprofitant que durant l'última classe de gestió de la comunicació i TIC vam aprendre a embedir presentacions al blog, he fet una presentació utilitzant el Google Docs on explico els continguts de la classe:
A la darrera classe de Comunicació oral, escrita i digital primer vam parlar sobre les diferències entre llengua i llenguatge. A partir del capítol "El lenguaje y las lenguas" de l'obra "Linguística" de Jesús Tusón podem arribar a trobar les definicions correctes:
El LLENGUATGE és el medi d'expressió i comunicació més extens dels éssers humans. Ens permet reduir i ordenar les percepcions del nostre entorn, fet que el converteix en un element bàsic en la constitució del nostre pensament i en un suport de la nostra memòria (tant individual com col·lectiva).
La LLENGUA és un sistema de signes que ens determina i ordena la nostra percepció del món i ens fa possible la formació d'una identitat personal.
La setmana passada a classe de comunicació oral, escrita i digital vam parlar de la descripció, un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, sentiments,etc. La seqüència descriptiva pot ser la dominant en un text, però acostuma a aparèixer combinada amb altres seqüències. Hi ha dues classes de descripció: - La DESCRIPCIÓ OBJECTIVA, on l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, limitant-se a descriure de la manera més objectiva possible. Aquest tipus de descripció és la pròpia dels textos acadèmics i científics. - La DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA, on l'autor reflecteix el que li suggereix l'objecte que descriu. Normalment tenen una finalitat estètica.
Els textos descriptius segueixen una estructura fixe: 1. ESTABLIMENT DEL TEMA, on es presenta l'objecte com un tot 2. CARACTERITZACIÓ, a través de la qual es distingeixen les qualitats i les propietats de l'objecte que estem descrivint. 3. RELACIÓ AMB EL MÓN EXTERIOR, tant pel que fa a l'espai i el temps com a les diferents associacions amb altres objectes (com per exemple les comparacions)
Al fer un text descriptiu, hem de seguir uns passos: A. IDEAR, explorar la situació. En hem de fixar en el propòsit del text (amb quin objectiu l'estem escrivint) i el el contingut (la descripció ha de respondre a unes preguntes determinades) B. ORDENAR tota la informació que hem obtingut. C. TEXTUALITZAR, és a dir, la redacció del text descriptiu
Finalment, vam tractar les tècniques descriptives que es podien utilitzar a l'hora de fer un text descriptiu, com l'adjectivació, les enumeracions o recursos expressius com les comparacions i les personificacions.
Durant la classe vam escoltar diferents cançons en les que hi apareixien descripcions; vam llegir fragments de llibres on es feien diferents tipus de descripcions; ens vam adonar que la poesia virtual també és una altre manera de comunicar-nos; vam sentir el conte "Abiyoyo" explicat i cantat per Xesco Boix i vam veure el vídeo d'una de les cançons més populars d'aquest estiu "Summercat", on, encara que abans no en n'haguéssim adonat, també hi apareix una descripció.
Escoltant les cançons, em va venir al cap una cançó que jo sentia sovint a casa de petita, "Noia de porcellana" d'en Pau Riba. L'he buscada al Youtube i l'he embedit al blog per qui no la conegui.
La descripció que vam fer d'en Xesco Boix em va encuriosir, aleshores vaig buscar per la xarxa informació sobre la seva manera de veure la vida, i el seu interès pels més petits. I vaig trobat una pàgina web molt complerta sobre ell. Clicant a l'enllaç es pot arribar a la pàgina web sobre en Xesco Boix
Fa dues setmanes a classe de gestió de la informació i TIC vam estar parlant sobre el concepte de web 2.0 i el de Blogosfera. com que el terme de web 2.0 em va semblar interessant, però no havia acabat d'entendre de què anava, em vaig començar a llegir el llibre "Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents", ja que al llibre hi feien una explicació. Les webs es troben en un procés constant d'evolució: - les primeres web (les 1.0) eren molt simples i estàtiques, només permetien una relació client-servidor i tenien un llenguatge formal. - Les web 2.0 es canvi, són interactives i permeten la participació de l'usuari en fòrums, xats, introduir vídeos, és a dir, l'usuari, a part de visionar també pot formar part de l'intercanvi d'informació. Aquesta evolució acabarà traduint-se en la web 3.0
El llibre també explica què són els blogs (o bitàcores), i els defineix com un blog web que s'actualitza de manera periòdica i que recopila cronològicament els textos d'un o diversos autors, que conserven la llibertat de publicar el que consideren pertinent. Al llibre també s'expliquen les aplicacions dels blogs a les aules, i és que els blogs permeten combinar de manera senzilla el treball a l'aula i el treball a distància; a més permeten compartir coneixements, reflexionar, debatre...És a dir, són una eina que afavoreixen la interactivitat entre els alumnes, no només entre els d'una mateixa classe, sinó que aquest sistema pot permetre la interacció amb alumnes d'altres escoles que estiguin tractant temes semblants, per exemple. Serveixen per intercanviar idees; i aquest intercanvi entre altres usuaris és el que forma la Blogosfera o la comunitat d'usuaris de blogs; un conjunt de comunitats ben diverses que conversen, que comparteixen unes pautes i patrons de comportament que possibiliten la comunicació de manera global.
A Youtube he trobat un vídeo fet per un professor de la Universitat de Kansas (EEUU)que explica de manera molt original què són les web 2.0 i l'evolució de les web en general. A més, ell també plateja un tema que em sembla important, com la privacitat del que la gent publica a les webs i els drets d'autor. Ell acaba afirmant que ens hem de replantejar aquests termes.
Durant l'última classe de gestió de la informació i TIC hem après a utilitzar diverses eines per tal d'optimitzar la utilització del Word Office. Algunes d'aquestes tècniques inclouen la creació automàtica d'un índex, de manera que ens estalviem contar les pàgines cada vegada i que no ens quedi correctament alineat; poder disposar de diferents encapçalaments per a les diferents pàgines d'un treball, i part tant, com dividir el treball em seccions que em permetin anar canviant els seu format; o com començar a numerar un treball des d'una pàgina determinada.
A més, hem descobert que al nostre Blink hi podem guardar documents, obrir-los i continuar treballant amb ells des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet, de manera que ja no ens fa falta portar un llapis USB sempre al damunt.
Al Blog, hem après com es poden penjar vídeos (coneixements que m'han servit per incloure'n un a l'entrada sobre Interactivitat que havia fet dies enrere), i com incloure un enllaç (i que aquest s'obri en una nova pestanya). Aquest segon vídeo parla sobre les emocions, i de com, la música sempre ha tingut un efecte sobre els éssers humans.
