Debats

Avui a comunicació oral, escrita i digital ens han presentat un nou repte; hem de fer un debat en grups de deu persones sobre un tema relacionat amb l'educació.
Per tal de tenir un exemple, hem vist un vídeo de la lliga de debats universitaris.



Durant el vídeo hem pogut observar l'estructura d'un debat; com s'organitzen els torns de paraula, l'estratègia que els oradors segueixen, el registre que utilitzen i la seva actitud.
Als equips hi havia els oradors, que eren els que defensaven una postura determinada, els investigadors i una persona de suport.
M'ha semblat un vídeo interessant ja que ens ha servit per poder veure un debat de veritat, jo ja n'havia vist de debats, però aquest m'ha semblat molt més formal que els que jo havia vist anteriorment. A més, ens hem pogut adonar del tipus de registre que utilitzen els oradors i les diferents estratègies que segueixen.

Diferències entre oral i escrit

Fa unes setmanes vam estar parlant sobre els diferències entre el codi oral i el codi escrit. Per conèixer aquestes diferències hem de:

1. Comparar les situacions de comunicació oral i les escrites (característiques contextuals perquè es refereixen al context de la comunicació).
2. Comparar les característiques gramaticals dels textos orals i escrits (característiques textuals perquè fan referència al missatge de la comunicació).

Al fer la comparació ens adonem que són moltes les diferències entre el codi oral i el codi escrit. Les principals pod´riem dir que són:

1. Codi oral: Es transmet a través del canal auditiu, hi ha una gran utilització de codis no verbals i a més hi ha un adequació oral (estàndard)
2. Codi escrit: Es té més en compte el lèxic que s'utilitza, hi ha una preparació prèvia (selecció de la informació; coherència i cohesió i recursos extralingüístics) i tenen una estructura més marcada.

Hi ha un altre tipus de comunicació que es troba enmig d'aquestes dues situacions, que és l'exposició oral. L'exposició oral presenta característiques de tots dos codis; ja que per exemple requereix una preparació prèvia (selecció de la informació, etc) com el codi escrit, però també ha de tenir molt en compte la utilització dels codis o verbals i també es transmet pel canal auditiu, com en el codi oral.

Les classes que hem dedicat a parlar sobre les diferències entre els codis m'han semblat útils, ja que personalment m'han servit de recordatori de les seves característiques. Junt amb les classes sobre la lectura en veu alta i el llibre "Com parlar bé en públic" crec que em serà d'utilitat a l'hora de fer una exposició oral.
Aquestes característiques ja me les havia estudiat vàries vegades a l'escola, però sempre se m'han oblidat, però ara, com que les hem repetit vàries vegades i ho hem tractat des de diferents punts de vista crec que les recordaré més fàcilment.

Estimada Marta, Miquel Martí i Pol (Audacity + Movie Maker)

A la classe de gestió de la comunicació i TIC vam utilitzar el programa Audacity i el Movie MAker per a fer un muntatge amb un poema (en el meu cas de Miquel Martí i Pol).
Primer vam escollir un poema que ens agradés, i amb el programa Audacity vam enregistrar la nostra veu mentre el recitàvem. Aleshores vam escollir una cançó i la vam afegir, de manera que la nostra veu quedés combinada amb la cançó (en el meu cas, "Only time", d'Enya).
Després d'exportar l'arxiu l'hem importat al Movie Maker, i també hi importem una imatge que tingui alguna relació amb el poema.
Finalment podem afegir text a la imatge, per tal que el poema aparegui escrit al mateix temps que la veu les pronuncia.



Aquests dos programes em semblen útils. El Movie Maker ja el coneixia, encara que no l'utilitzo gaire, però fins ara desconeixia l'Audacity, que em serà molt útil per assajar algunes de les recitacions i lectures en veu alta que haurem de fer durant el curs. Moltes vagades sentir com ho pronunciem ajuda a que ens adonem dels propis errors i els poguem millorar.

La Natàlia Nolla ha escollit una poema que m'ha agradat especialment. Deixo l'enllaç a la seva entrada per tal que el pogueu veure.

Billy Elliot

L'altre dia a seminari vam fer un cinefòrum de la pel·lícula Billy Elliot.
En Billy és un noi que se sent més atret pel ball que per la boxa. La seva professora de ballet s'adona que en noi té un gran talent i decideix donar-li classes d'amagat del seu pare i el seu germà. Aquests, però, ho descobreixen i obliguen a Billy a apartar-de d'aquell món tan poc viril.

La pel·lícula tracta diferents temes que ens han servit per fer un debat durant la classe de seminari:

• Com s'ensenya a "ser home" i com socialment s'hi associen unes activitats determinades, uns valors i unes maneres de viure.
• Rebuig social i qüestionament de l'orientació sexual quan algú no compleix els rols masculins i femenins. Socialment s'atribueixen determinades característiques en funció de si ets home o dona.
• Crisi de la masculinitat quan la funció social dels homes es veu qüestionada pels canvis socials. La pel·lícula mostra les dures condicions de vida i de la precarietat laboral. El pare d'en Billy es veu qüestionat cada dia, no es reconeix la seva feina (ja que estan en vaga), i per tant no pot portar diners a casa. A més, el seu fill comença a fer un esport considerat per noies. Aquesta frustració el port a descarregar la seva impotència de manera violenta en algunes ocasions.
• Importància de l'autoestima i la satisfacció de ser un mateix.
  
• Procés d'autoafirmació personal d'en Billy.

Tots aquests temes estan relacionats amb l'educació. Nosaltres com a mestres hem de treballar per aconseguir trencar aquests rols tan marcats sobre les activitats destinades a cada gènere. L'educació infantil és una molt bona etapa per començar a plantejar aquests temes als infants (no de manera directa, sinó amb activitats i conversant amb ells) per tal de fomentar que es produeixin canvis en el futur.

És una pel·lícula que ja havia vist diverses vegades. Però crec que mai havia aprofundit tant en el seu contingut; va ser interessant poder comentar entre tots els diferents aspectes "amagats" que hi trobàvem.

El camí sonor

L'altre dia a seminari vam haver de fer una activitat que em va cridar l'atenció.
Vam haver d'apuntar tots els sons que podíem sentir durant el trajecte des de casa nostra fins a la universitat.
Em va cridar l'atenció perquè vaig sentir sons que mai havia sentit, ja que normalment porto els auriculars posats i la meva música no em permet sentir res més.
Vaig sentir ocells, què deia la gent, el soroll de les meves passes (so que vaig trobar molt relaxant), tots els sons que se senten al metro i als ferrocarrils...Trobo que és una activitat que va estar bé, ja que em va fer adonar de totes les coses que passen pel meu voltant sense que jo ni m'he n'adoni, està bé deixar de fer les coses "automàticament" de tant en tant.

La intensitat

Per grups, havíem de pensar una activitat per a realitzar amb els alumnes d'educació infantil amb la que aquests treballessin les qualitats del so. La qualitat que jo vaig escollir va ser la intensitat.

La meva activitat està destinada a nens i nenes de P4, i el seu objectiu és el reconeixement; ja que els nens i nenes s'han de moure d'una manera determinada en funció de la intensitat de la música.

Per a dut a terme l'activitat només ens cal una cançó (en el meu cas la Marxa Radetzky, de Johann Strauss). Primer escoltem la cançó i els demanem que estiguin ben atents.
Després els indiquem que quan la música soni fort aixequin els braços ben enlaire, i que quan soni fluix s'ajupin (quasi en posició fetal). Un cop s'hagi fet unes quantes vegades, els indiquem que ara faran dues rotllanes; quan la música soni forta la rotllana de fora és la que es mourà i la de dins es quedarà quieta, quan la música soni fluixa, la rotllana de dins és la que es mourà, i la de fora es quedarà quieta. Un cop s'hagi fet vàries vegades canviem l'activitat. Ara, quan la música soni forta hauran de córrer per la classe i quan soni fluixa parar-se completament ("congelar-se").
Un cop els nens hagin entès bé l'activitat, la mestra pot anar escollint a un "director" (un cada vegada), que és qui triarà què faran els companys depenent si la música sona forta o fluixa (per exemple caminar ràpidament quan soni forta i anar molt a poc a poc quan soni fluixa,etc). Un cop haguem escollit uns quants "directors", per tal de tornar a la tranquil·litat es pot fer un massatge: quan la música soni forta el faran amb la mà plana (simulant grans passes d'elefant), i quan soni fluixa el faran amb les puntes dels dits (simulant les passes de les formigues).

Aquesta és l'activitat que jo he preparat per las alumnes de P4, però un dels meus companys, l'Albert Isanta, ha fet una entrada relacionada amb la música on ha proposat una activitat, aquest cop , però destinada a nosaltres.

Innocència o genialitat?

L'altre dia, mentre anava caminant pel carrer, vaig veure una dona que intentava desesperadament que el seu fill (que cridava histèric) tornés a pujar al cotxet. Com que no ho aconseguia, la mare al final li va dir "et juro que faré TOT el que tu vulguis si puges al cotxet". Aleshores el nen va parar de cridar, es va posar al cotxet, es va lligar a ell mateix, va mirar a la seva mare als ulls amb tota la tranquil·litat del món i li va dir: "vull baixar".

Després d'haver rigut durant uns 10 minuts pensat en la genialitat de la reacció del nen vaig arribar a la conclusió el que a mi, el que em crida més l'atenció del infants és la seva innocència, la seva despreocupació i tranquil·litat davant de certes ciutuacions.
M'agradaria veure aquest nen d'aquí a uns anys; tinc plena confiança que arribarà ben lluny!

M'agrada el fet que tots puguem explicar diverses experiències que hem pogut tenir durant el quatrimestre, no només les de classe, sinó també les que passes fora de la universitat. Us deixo l'enllaç a una de les entrades de la Patrícia, on explica com va ser el seu primer dia coma a monitora a l'esplai.